Sobre l'arbitratge
L'arbitratge és un sistema de resolució de conflictes alternatiu al procediment judicial en el qual un tercer imparcial, l'àrbitre, resol la controvèrsia mitjançant un laude definitiu. El laude és equivalent a una sentència judicial ferma.
Les parts poden pactar que l’arbitratge es desenvolupi i es resolgui en dret o en equitat, pel qual hauran de determinar prèviament quin tipus d’arbitratge s’identifica millor amb la matèria i amb el conflicte concret que desitgen resoldre. El tipus d’arbitratge elegit no afecta als tràmits del procediment però si que condiciona la forma en que l’àrbitre adopta els seus acords i resol definitivament la controvèrsia.
A falta d'acord de les parts sobre el tipus d'arbitratge, aquest sempre serà de dret perquè així ho estableix la Llei.
Tipus d'arbitratge
L'àrbitre ha de resoldre el conflicte raonant la seva decisió jurídicament, aplicant estrictament la norma jurídica aplicable al cas. El laude conforme a dret ha de ser sempre motivat jurídicament.
Aquest és el tipus d'arbitratge que s'aplica per defecte, és a dir, a falta d'un altre acord exprés de les parts en conflicte.
Resulta idoni per resoldre conflictes sobre interpretació de clàusules contractuals i tots aquells altres conflictes relatius a matèries regulades per normes de dret imperatiu.
S'entén per equitat la "rectitud" i el "sentit natural del que és just". En l'arbitratge d'equitat l'àrbitre resol el conflicte segons el seu més lleial saber i entendre; segons el seu sentit natural del que és just.
Aquest tipus d'arbitratge dóna més marge de maniobra a l'àrbitre ja que aquest pot tenir en compte circumstàncies que li permetin moderar l'aplicació estricta de la norma jurídica. El que busca l'àrbitre és donar al conflicte aquella solució que resulti més justa per al cas concret, ateses les seves circumstàncies. Això no suposa que la decisió i el laude siguin arbitraris. El laude ha de respectar l'ordenament jurídic, els contractes signats per les parts i serà sempre raonat i motivat.
