[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ admin_label=\u00bbsection\u00bb _builder_version=\u00bb4.21.0″ custom_padding=\u00bb0px|||||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb theme_builder_area=\u00bbpost_content\u00bb][et_pb_row admin_label=\u00bbrow\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb theme_builder_area=\u00bbpost_content\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb pac_dcm_carousel_specific_module_num=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb theme_builder_area=\u00bbpost_content\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText\u00bb _builder_version=\u00bb4.21.0″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb theme_builder_area=\u00bbpost_content\u00bb]<\/p>\n
.\u00a0<\/p>\n
Autor<\/strong><\/span>: Josep Maria Juli\u00e0<\/a><\/p>\n Advocat i \u00e0rbitre del TAB<\/span><\/p>\n Delegat del TAB a Madrid<\/span><\/a><\/p>\n Soci Director de Delegaltessen<\/p>\n Data<\/strong><\/span>: 19\/06\/2023<\/p>\n Temps de lectura<\/strong><\/span>: 5 min.<\/p>\n \n \n \n \n En els casos Suovaniemi<\/a> i Mutu<\/a>, el TEDH ja va aclarir que la ren\u00fancia impl\u00edcita al conveni arbitral no \u00e9s absoluta<\/strong><\/span>, i \u00e9s possible per a alguns drets \u2014dret d’acc\u00e9s a la just\u00edcia o audi\u00e8ncia p\u00fablica\u2014 per\u00f2 no respecte a altres drets \u2014imparcialitat del jutjador\u2014. Aix\u00ed va passar en el cas Beg<\/a>, en qu\u00e8 el TEDH va entendre que, malgrat sotmetre’s volunt\u00e0riament a arbitratge, la demandant no havia renunciat mai a la imparcialitat dels \u00e0rbitres, motiu pel qual It\u00e0lia havia infringit el dret de tutela judicial perqu\u00e8 no va anul\u00b7lar el laude arbitral per dit motiu.<\/p>\n El cas Beg il\u00b7lustra com funciona el mecanisme de protecci\u00f3 de les garanties processals a l’arbitratge voluntari. Per verificar si la ren\u00fancia mitjan\u00e7ant arbitratge \u00e9s inequ\u00edvoca, cal examinar si la legislaci\u00f3 nacional aplicable a l’arbitratge reconeix en aquest arbitratge certes garanties comparables a les garanties compreses en el dret fonamental de tutela judicial. Si la llei aplicable reconeix uns drets comparables i concedeix als \u00f2rgans judicials el poder per posar remei a la infracci\u00f3 dels drets esmentats<\/strong><\/span> \u2014l’anul\u00b7laci\u00f3 del laude o la denegaci\u00f3 del seu execuador\u2014, el mer conveni arbitral no suposa una ren\u00fancia inequ\u00edvoca a aquestes garanties arbitrals comparables a les garanties processals de la tutela judicial<\/strong>.<\/span> En tot cas, la part ha de ser diligent i perseverar en la reclamaci\u00f3 processal per evitar l’exist\u00e8ncia d’una ren\u00fancia t\u00e0cita per aplicaci\u00f3 de l’article 6 de la Llei d’arbitratge (\u201cLA\u201d), aix\u00ed com l’incompliment del requisit d’esgotament de recursos en l’article 44.1 de la Llei org\u00e0nica del Tribunal Constitucional o l’article 35 del CEDH.<\/p>\n A la seva sent\u00e8ncia 17\/2021<\/a> respecte a l’obligaci\u00f3 de motivaci\u00f3 del laude arbitral, els arguments del TC semblen alinear-se amb la posici\u00f3 del TEDH. La protecci\u00f3 de la motivaci\u00f3 del laude no deriva directament de la Constituci\u00f3 sin\u00f3 del seu reconeixement a l’article 37.4 de la LA, i hi ha un c\u00e0non de control comparable malgrat les seves difer\u00e8ncies respecte a la motivaci\u00f3 de les sent\u00e8ncies. Les actuacions arbitrals s\u00f3n controlades nom\u00e9s pels motius d’impugnaci\u00f3 legalment admesos i per les vies processals establertes per a aquesta revisi\u00f3. El dispositiu de protecci\u00f3 de les garanties processals en l’arbitratge operaria aix\u00ed de manera an\u00e0loga al dret de recurs contra resolucions a la jurisdicci\u00f3 civil<\/strong><\/span> reconegut pel TC<\/a>. Encara que no hi ha obligaci\u00f3 d’establir un dret a rec\u00f3rrer, si la llei ho estableix, aquest dret al recurs s’integra a la tutela judicial, i \u00e9s un dret de configuraci\u00f3 legal amb una protecci\u00f3 constitucional indirecta.<\/p>\n Quins drets reconeguts per la LA serien comparables a les garanties processals de tutela judicial i, per tant, no es considerarien impl\u00edcitament renunciats per la mera submissi\u00f3 a arbitratge voluntari? Els drets comparables m\u00e9s obvis s\u00f3n la independ\u00e8ncia i la imparcialitat de l’\u00e0rbitre, la igualtat de les parts i els drets d’audi\u00e8ncia i contradicci\u00f3<\/strong><\/span> (articles 15.2, 17 i 24.1 de la LA). Tot i que l’obligaci\u00f3 de motivaci\u00f3 dels laudes \u00e9s tamb\u00e9 susceptible de tal comparabilitat, cal precisar que aquest dret no s’est\u00e9n als laudes estrangers en virtut de l’article 1.2 de la LA. Com que l’expiraci\u00f3 del termini per dictar laude no determina la seva inefic\u00e0cia a l’actual LA, a falta de pacte expr\u00e9s sobre un termini peremptori i la restricci\u00f3 dels poders dels \u00e0rbitres o institucions per modificar els terminis, no sembla probable que hi hagi un dret comparable a la durada raonable del procediment encara que hagi estat objecte de consideraci\u00f3 pel TC<\/a> i el TEDH<\/a> en algun cas puntual. Sembla que la confidencialitat exigida per l’article 24.2 de la LA tamb\u00e9 exclou l’exist\u00e8ncia en l’arbitratge d’un dret comparable a l’audi\u00e8ncia p\u00fablica.<\/p>\n La configuraci\u00f3 legal i la protecci\u00f3 indirecta de la tutela judicial en l’arbitratge voluntari t\u00e9 algunes implicacions. La garantia arbitral no ha de coincidir necess\u00e0riament amb la garantia judicial comparable. <\/strong><\/span>Per exemple, els criteris d\u201fimparcialitat d\u201fun \u00e0rbitre no han de ser id\u00e8ntics als de la imparcialitat d\u201fun jutge. Com va assenyalar el TEDH en el cas Mutu, el fet de la intervenci\u00f3 de les parts en el nomenament dels \u00e0rbitres d’un tribunal requereix una interpretaci\u00f3 m\u00e9s flexible. Tampoc no han de coincidir necess\u00e0riament els remeis reconeguts per la llei per a la infracci\u00f3 d’aquesta garantia processal<\/strong><\/span>, tal com il\u00b7lustra el car\u00e0cter limitat de la revisi\u00f3 del laude arbitral a la LA. Aix\u00ed mateix, les garanties arbitrals poden variar a cada Estat depenent de la seva legislaci\u00f3<\/strong>.<\/span> Com vam poder observar en el cas Nordstr\u00f6m<\/a>, el legislador pot escollir entre diferents criteris per verificar la imparcialitat de l’\u00e0rbitre. Aquestes difer\u00e8ncies tamb\u00e9 es poden manifestar en q\u00fcestions sobre la igualtat de parts \u2014l’admissi\u00f3 d’un nombre parell d’\u00e0rbitres\u2014 o el dret de contradicci\u00f3 \u2014les condicions per aplicar el principi iura novit arbiter<\/em>\u2014.<\/p>\n L’Estat podria excloure totes les garanties processals en l’arbitratge voluntari? Tot i que els mateixos TC i TEDH han adm\u00e8s la possible exclusi\u00f3 de la protecci\u00f3 d’alguna garantia processal, tota exclusi\u00f3 s’ha de justificar mitjan\u00e7ant mesures raonablement proporcionals per aconseguir un objectiu leg\u00edtim. Sembla que la revisi\u00f3 pel TEDH de la proporcionalitat de la limitaci\u00f3 del recurs d’anul\u00b7laci\u00f3 del laude en el cas Tabbane<\/a> indica que la Convenci\u00f3 de Nova York<\/a> i la Llei Model de la CNUDMI<\/a> podrien ser la refer\u00e8ncia d’un est\u00e0ndard m\u00ednim de protecci\u00f3. Resulta inversemblant que l\u201fexclusi\u00f3 per al\u201farbitratge del dret a la imparcialitat de l\u201f\u00e0rbitre, la igualtat de les parts i el dret d\u201faudi\u00e8ncia i contradicci\u00f3 pogu\u00e9s justificar-se per cap objectiu leg\u00edtim<\/strong>.<\/span><\/p>\n Encara que indirecta i de configuraci\u00f3 legal, la protecci\u00f3 de les garanties processals en l’arbitratge voluntari com a part del dret fonamental de tutela judicial podria ser objecte d’ab\u00fas, agreujant els efectes nocius de les t\u00e0ctiques de guerrilla i la paranoia processal en l’efici\u00e8ncia de l’arbitratge mitjan\u00e7ant la multiplicaci\u00f3 de recursos davant del TC o el TEDH. Tot i aix\u00f2, la temptaci\u00f3 d’ab\u00fas de la protecci\u00f3 indirecta de la tutela judicial a l’arbitratge voluntari hauria de quedar frustrada per l’actuaci\u00f3 diligent d’\u00e0rbitres, institucions arbitrals i \u00f2rgans judicials i l’estricta aplicaci\u00f3 del requisit d’esgotament de recursos<\/strong>.<\/span><\/p>\n \n \n\n
El Tribunal Constitucional<\/a> (\u201cTC\u201d) i el Tribunal Europeu de Drets Humans<\/a> (\u201cTEDH\u201d) han adm\u00e8s que la submissi\u00f3 a arbitratge de forma lliure, l\u00edcita i inequ\u00edvoca, suposa una ren\u00fancia v\u00e0lida al dret d’acc\u00e9s a la just\u00edcia que forma part de<\/span> la tutela judicial garantida per l’article 24 de la Constituci\u00f3 i l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Aix\u00f2 vol dir que les garanties processals pr\u00f2pies de la tutela judicial no gaudeixen de la protecci\u00f3 com a dret fonamental al si de l’arbitratge voluntari? No, tot i que l’arbitratge no \u00e9s un equivalent de la jurisdicci\u00f3 a qu\u00e8 s’apliqui de manera plena i directa la tutela judicial, aquest dret fonamental est\u00e9n la seva protecci\u00f3 indirecta a algunes garanties processals comparables.<\/span><\/h3>\n<\/blockquote>\n