\nEl pronunciament sobre les costes de l’arbitratge no sembla separable respecte de la resta de pronunciaments sobre el fons de la controv\u00e8rsia, especialment quan el criteri d’imputaci\u00f3 sigui de car\u00e0cter subjectiu. Per aix\u00f2 l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial de les costes plantegi extravagants conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques, ja que \u00e9s un pronunciament legalment obligat a l’arbitratge.<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n
\n
<\/h1>\n<\/h1>\nI. INTRODUCCI\u00d3<\/h1>\n
\n
L’anul\u00b7laci\u00f3 d’un laude arbitral pot ser total o parcial. L’art. 41.3r de la Llei 60\/2003 d’arbitratge (d’ara endavant LA) preveu tan sols dos casos en qu\u00e8 l’anul\u00b7laci\u00f3 afecta exclusivament algun dels pronunciaments del laude. En concret, l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial es contempla de forma expressa per als dos motius d’anul\u00b7laci\u00f3 seg\u00fcents: quan els \u00e0rbitres hagin resolt sobre \u00abq\u00fcestions no sotmeses a la seva decisi\u00f3<\/em>\u00bb (art. 41.1\u00ba.c LA) o sobre \u00abq\u00fcestions no susceptibles d’arbitratge<\/em>\u00bb ( art. 41.1\u00ba.e LA). \u00c9s a dir, en cas d’anul\u00b7laci\u00f3 del laude que s’extralimit per abordar mat\u00e8ries inarbitrables o per resoldre sobre controv\u00e8rsies no platejades en temps i forma (incongru\u00e8ncia extra<\/em> o supra petita<\/em>).<\/p>\nEn ambd\u00f3s sup\u00f2sits, i en base al principi utile per inutile non vitiatur<\/em>, l’anul\u00b7laci\u00f3 nom\u00e9s afectar\u00e0 els pronunciaments del laude que s’extralimiten. Tanmateix, el mateix art. 41.3\u00ba L’afegeix que aquesta anul\u00b7laci\u00f3 parcial tindr\u00e0 lloc \u00ab\u2026 sempre que \u2026<\/em>\u00bb, i per tant amb la conditio sine qua non<\/em> que les \u00abq\u00fcestions<\/em>\u00bb objecte del pronunciament anul\u00b7lat \u00abpuguin separar-se de les altres<\/em>\u00bb q\u00fcestions resoltes en altres pronunciaments, que es mantenen amb efectes de cosa jutjada i per aix\u00f2 produeixen efectes prejudicials sobre els pronunciaments anul\u00b7lats. Per aix\u00f2 la rellev\u00e0ncia del requisit de la \u00abseparabilitat\u00bb entre les q\u00fcestions objecte d’anul\u00b7laci\u00f3 i la resta de q\u00fcestions resoltes sobre pretensions plantejades en temps i forma, respecte de mat\u00e8ries arbitrables. \u00c9s a dir, que s’exigeix que hi concorri \u00abseparabilitat\u00bb entre els pronunciaments del laude que s’anul\u00b7len i els que es mantenen. La part de la \u00abfallada\u00bb del laude que s’anul\u00b7la s’ha de poder escindir i abordar de manera separada i aut\u00f2noma de la resta de pronunciaments que no s’anul\u00b7len. En cas contrari, l’anul\u00b7laci\u00f3 hauria d’afectar tots els pronunciaments del laude, que en conseq\u00fc\u00e8ncia seria anul\u00b7lat en la seva integritat.<\/p>\nEn aquests dos sup\u00f2sits expressament previstos al text legal (inarbitrabilitat i incongru\u00e8ncia) l’anul\u00b7laci\u00f3 ser\u00e0 merament parcial, de manera que tan sols afectar\u00e0 els pronunciaments respecte dels quals els \u00e0rbitres no tenen compet\u00e8ncia, per ser mat\u00e8ria inarbitrable o per inc\u00f3rrer en incongru\u00e8ncia extra<\/em> o supra petita<\/em> al laude arbitral (1) . Aix\u00f2 no obstant, perqu\u00e8 l’anul\u00b7laci\u00f3 pugui ser nom\u00e9s parcial s’exigeix (\u00absempre<\/em>\u00bb) que la q\u00fcesti\u00f3 extralimitada sigui separable de la resta de q\u00fcestions resoltes en els pronunciaments del laude que es mantenen, \u00e9s a dir, que es pugui escindir i abordar de manera separada respecte de les q\u00fcestions del laude que no s’anul\u00b7len.<\/p>\n\n
\n
<\/h1>\n<\/h1>\nII. REQUISITS CUMULATIUS<\/h1>\n
<\/p>\n
En definitiva, es tracta de dos requisits acumulatius, que necess\u00e0riament ha de conc\u00f3rrer de forma simult\u00e0nia (\u00ab\u2026 sempre que \u2026\u00bb<\/em>) perqu\u00e8 l’anul\u00b7laci\u00f3 afecti exclusivament el pronunciament afectat i no la resta:<\/p>\n– Que l’anul\u00b7laci\u00f3 sigui deguda a la incongru\u00e8ncia o inarbitrabilitat del resolt. Aix\u00f2 aparentment exclouria la resta de motius taxats d’anul\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n
– Que el pronunciament afectat d’anul\u00b7laci\u00f3 parcial sigui escindible de la resta, que no s’anul\u00b7len. Aix\u00f2 sembla exigir que all\u00f2 anul\u00b7lat tingui substantivitat i autonomia pr\u00f2pia. Que no sigui inseparable de la resta del laude.<\/p>\n
\n
<\/h3>\n<\/h3>\n1. Que es tracti dels motius d’anul\u00b7laci\u00f3 esmentats a la norma<\/h3>\n
\n
D’acord amb l’art. 41.3\u00ba LA cap anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude arbitral en \u00abels casos previstos<\/em>\u00bb (SIC) d’incongru\u00e8ncia o inarbitrabilitat<\/em>. Regla que t\u00e9 l’origen tant a l’art. 45.4t de la derogada Llei 36\/1988 d’Arbitratge com a l’art. 34.2n.a.iii de la Llei Model UNCITRAL, si b\u00e9 en aquesta \u00faltima es contempla amb un car\u00e0cter molt m\u00e9s restringit, perqu\u00e8 La Llei Model tan sols ho contempla per al cas d’incongru\u00e8ncia. En efecte, nom\u00e9s s’hi preveu que \u00ab\u2026 si les disposicions del laude que es refereixin a les q\u00fcestions sotmeses a l’arbitratge es poden separar de les que no ho estan, nom\u00e9s es podran anul\u00b7lar aquestes \u00faltimes\u00bb<\/em>, sense que es faci cap menci\u00f3 a la resta de sup\u00f2sits en qu\u00e8 cal anul\u00b7lar un laude arbitral (2) . La nostra legislaci\u00f3, en canvi, l’est\u00e9n al repetit art. 41.3\u00ba LA a dos casos: quan l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3 es fonamenta que els \u00e0rbitres hagin resolt sobre \u00abq\u00fcestions no sotmeses a la decisi\u00f3\u00bb<\/em> (art.41.1\u00ba.c LA) o quan es fon que els \u00e0rbitres hagin resolt sobre \u00abq\u00fcestions no susceptibles d’arbitratge\u00bb<\/em> (art. 41.1\u00ba.e LA), amb aparent exclusi\u00f3 de la resta de sup\u00f2sits taxats en qu\u00e8 cap l’anul\u00b7laci\u00f3, pel seu tenor m\u00e9s imperatiu, doncs \u00aben els<\/em> (dos) casos previstos\u00bb<\/em> a la norma, \u00abl’anul\u00b7laci\u00f3 nom\u00e9s afectar\u00e0\u00bb<\/em> a aquests pronunciaments (art. 41.3\u00ba LA).<\/p>\n\nNo sembla que la decisi\u00f3 sobre les costes pugui vulnerar per se<\/em> cap dels altres motius taxats d’anul\u00b7laci\u00f3 del laude, incloent-hi els dos expressament contemplats a l’art. 41.3\u00ba LA com a requisit de l’anul\u00b7laci\u00f3 merament parcial del laude.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n
Noteu que es tracta de dos motius d’anul\u00b7laci\u00f3 directament vinculats a la part dispositiva o \u00abfallada\u00bb del laude. Entre els seus pronunciaments no es poden incloure mat\u00e8ries indisponibles per a les parts, ni q\u00fcestions diferents de les estrictament sol\u00b7licitades i defensades per les parts. Es tracta de motius que operen com a l\u00edmit de les q\u00fcestions sobre les quals els \u00e0rbitres es poden pronunciar. En canvi, la resta dels motius d’anul\u00b7laci\u00f3 no tenen aquesta vinculaci\u00f3 amb la \u00abfallada\u00bb, sin\u00f3 que es refereixen a l’exist\u00e8ncia i la validesa del conveni arbitral, al iter<\/em> procedimental oa la vulneraci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic, com a l\u00edmit del degut respecte als drets fonamentals reconeguts a la Constituci\u00f3. En definitiva, la resta dels motius no s’aborden des de la perspectiva del que ha resolt el laude, com s\u00ed que es planteja en els dos motius expressament contemplats a la norma. I aix\u00f2 \u00e9s transcendent amb vista a la separaci\u00f3 precisament dels pronunciaments, \u00e9s a dir del resolt en el laude, per anul\u00b7lar els uns i mantenir els altres, en funci\u00f3 de la seva afectaci\u00f3 per un dels motius que preveu l’art. 41.3\u00ba LA com \u00abcasos previstos<\/em>\u00bb en qu\u00e8 l’anul\u00b7laci\u00f3 afectar\u00e0 nom\u00e9s parcialment els pronunciaments afectats.<\/p>\n\u00c9s per aix\u00f2 que la primera q\u00fcesti\u00f3 que ens plantegem sobre el tenor literal de l’art. 41.3 \u00baLA, passa per dilucidar si \u00e9s exigible que l’anul\u00b7laci\u00f3 tingui com a fonament un vici d’incongru\u00e8ncia o d’inarbitrabilitat, com a \u00abcasos previstos\u00bb<\/em> de forma expressa al nostre text legal. I aix\u00f2 perqu\u00e8 l’anul\u00b7laci\u00f3 del pronunciament sobre les costes de l’arbitratge no \u00e9s concebible en cap d’aquests dos sup\u00f2sits expressament previstos al precepte esmentat (inarbitrabilitat material o incongru\u00e8ncia extra<\/em> o supra petita<\/em>). En primer lloc, perqu\u00e8 les costes de l’arbitratge s\u00f3n per se<\/em> una mat\u00e8ria clarament de lliure disposici\u00f3 de les parts, ja que l’art. 37.6\u00ba LA estableix que els \u00e0rbitres han de pronunciar-se en tot laude sobre les costes \u00abamb subjecci\u00f3 a all\u00f2 acordat per les parts\u00bb<\/em>. En segon lloc, perqu\u00e8 es tracta d’un pronunciament obligat per als \u00e0rbitres i precisament per aix\u00f2 es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 imperativament sotmesa ex lege a la seva decisi\u00f3 que no dep\u00e8n de la petita<\/em> a inst\u00e0ncia de part , perqu\u00e8 els \u00e0rbitres deuen<\/span> pronunciar-se sobre la imposici\u00f3 de les costes, fins i tot encara que les parts no els ho demanin. \u00abEls \u00e0rbitres es pronunciaran al laude sobre les costes\u2026\u00bb<\/em> conforme exigeix el mateix art. 37.6\u00ba LA.<\/p>\nDe fet, l’anul\u00b7laci\u00f3 de les costes de l’arbitratge nom\u00e9s sembla compatible amb els sup\u00f2sits d’indefensi\u00f3 (41.1\u00ba.b) o de vulneraci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic 41.1\u00ba.f), per exemple si en tractar de manera espec\u00edfica sobre les costes o quantificar-les , els \u00e0rbitres no respectessin els principis d’audi\u00e8ncia bilateral, contradicci\u00f3 i igualtat d’armes processals o si al seu laude s’omet\u00e9s una motivaci\u00f3 l\u00f2gica i racional en el pronunciament sobre les costes, perqu\u00e8 no tingui motivaci\u00f3 o perqu\u00e8 nom\u00e9s estigui aparentment motivat. No sembla que la decisi\u00f3 sobre les costes pugui vulnerar per se<\/em> cap dels altres motius taxats d’anul\u00b7laci\u00f3 del laude, incloent-hi els dos expressament contemplats a l’art. 41.3\u00ba LA com a requisit de l’anul\u00b7laci\u00f3 merament parcial del laude.<\/p>\nAix\u00ed, per anul\u00b7lar parcialment un laude, pel que fa a les costes de l’arbitratge, s’hauria de rec\u00f3rrer a l’analogia, basant-se en el principi de conservaci\u00f3 dels actes jur\u00eddics, utile per inutile non vitiatur<\/em>. I en aquest sentit, la sent\u00e8ncia del TSJ de Catalunya del 7 d’abril del 2022 (Ponent: Jordi Segu\u00ed Puntas) assenyala que l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude que vulnera l’ordre p\u00fablic constitueix una postura raonable \u00aben pro del manteniment del laude\u00bb<\/em>. Segons el TSJ de Catalunya, l’anul\u00b7laci\u00f3 del laude que vulnera l’ordre p\u00fablic pot afectar tan sols algun pronunciament, en concret i en el sup\u00f2sit all\u00e0 enjudiciat, la motivaci\u00f3 arbitr\u00e0ria en mat\u00e8ria de costes. I en aquests casos, segons el TSJ de Catalunya, semblen conc\u00f3rrer raons semblants a les expressament previstes a l’art. 41.3 LA per aplicar de manera anal\u00f2gica l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial exclusivament a l’\u00fanic pronunciament afectat per aquesta causa d’anul\u00b7laci\u00f3: la imposici\u00f3 de les costes.<\/p>\nEn aquest sentit, per a Xiol R\u00edos el que disposa l’art. 41.3\u00ba LA<\/p>\n
\n\u00ab \u2026 respon al principi de conservaci\u00f3 dels actes jur\u00eddics en relaci\u00f3 amb el fonament de la instituci\u00f3 arbitral, basada en l\u00b4autonomia de la voluntat\u00bb, de manera que \u00ab\u2026 la norma de l\u00b4anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude pot ser aplicable per analogia a altres sup\u00f2sits diferents dels expressament previstos a l’art. 41.3r LA, respecte dels quals concorri identitat de ra\u00f3, com pot succeir en determinats casos d’infracci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic, ja que \u00e9s concebible que aquesta infracci\u00f3 es produeixi \u00fanicament respecte d’algun o alguns dels pronunciaments del laude, per\u00f2 no respecte de tot l?objecte de la decisi\u00f3\u00bb.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\nPer tot aix\u00f2, per al Magistrat del Tribunal Constitucional \u00ab\u2026 no sembla existir cap inconvenient en aquesta interpretaci\u00f3 que ha estat seguida de vegades per la jurisprud\u00e8ncia\u00bb, la conclusi\u00f3 del qual formulada en termes generals compartim, sense perjudici del que veurem a continuaci\u00f3.<\/p>\n
En principi, sembla admissible interpretar extensivament l’art. 41.3\u00ba LA, ja que en ell no es contempla de forma expressa un car\u00e0cter excloent quan disposa que \u00ab\u2026 en els (dos) casos previstos \u2026\u00bb en el mateix precepte, no es diu que sigui nom\u00e9s<\/span> en aquests dos casos, com s\u00ed que succeeix, per exemple, al primer apartat del mateix precepte (art. 41.1\u00ba LA) respecte de les causes d’anul\u00b7laci\u00f3. De manera que sempre que concorrin raons similars per preservar una part v\u00e0lida de l’acte jur\u00eddic (laude) viciat nom\u00e9s en part dels seus pronunciaments, a priori<\/em>, es podria estendre la soluci\u00f3 de l’anul\u00b7laci\u00f3 merament parcial per preservar els actes jur\u00eddics v\u00e0lids de l’arbitratge. No obstant aix\u00f2, el nostre text legal vigent exigeix un segon requisit perqu\u00e8 sigui procedent l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude, que ha de conc\u00f3rrer de forma acumulativa i simult\u00e0nia amb el primer.<\/p>\n\n
\n
<\/h3>\n<\/h3>\n2. Que el pronunciament afectat d’anul\u00b7laci\u00f3 sigui separable de la resta<\/h3>\n
<\/p>\n
Admesa la possibilitat d’aplicar de manera anal\u00f2gica l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude a altres motius d’anul\u00b7laci\u00f3 diferents dels expressament contemplats a la Llei, la segona q\u00fcesti\u00f3 que ens plantegem al voltant del tenor literal de l’art. 41.3\u00ba LA, \u00e9s l’exegesi del seu inc\u00eds final: \u00absempre que puguin separar-se de les altres\u00bb i la seva aplicaci\u00f3 concreta a les costes de l’arbitratge. En definitiva, la separabilitat del pronunciament sobre les costes i la resta de pronunciaments del laude.<\/p>\n
La condemna a costes \u00e9s un pronunciament accessori respecte de la resoluci\u00f3 del conflicte sotm\u00e8s a arbitratge, \u00e9s a dir respecte a la decisi\u00f3 sobre el fons de la controv\u00e8rsia. I el que \u00e9s accessori segueix el que \u00e9s principal. Aix\u00ed, quan les costes de l’arbitratge es regeixen pel principi del venciment, s\u00f3n una mera conseq\u00fc\u00e8ncia de la resta de pronunciaments del mateix laude, i quan se sustenten en la conducta processal de les parts s\u00f3n una conseq\u00fc\u00e8ncia del desenvolupament de les actuacions arbitrals, en el seu conjunt. Les costes de larbitratge formen part del fons de la litis<\/em> sotmesa a coneixement dels \u00e0rbitres. Formen part d’un conjunt homogeni. I tinc per a mi que quan la imposici\u00f3 de les costes es regeix per la conducta de les parts, nom\u00e9s l’\u00e0rbitre que dirigeix el procediment arbitral i decideix la controv\u00e8rsia pot enjudiciar la conducta processal de les parts amb garanties suficients, en descansar sobre consideracions de car\u00e0cter subjectiu. Aix\u00ed mateix, quan el criteri objectiu del venciment sigui proporcional, no sempre ser\u00e0 un reflex exacte i quantitatiu, perqu\u00e8 hi ha pretensions de quantia inestimable, per\u00f2 de gran rellev\u00e0ncia en context de la litis<\/em>, o perqu\u00e8 no sempre la quantia de l’arbitratge reflecteix aquesta rellev\u00e0ncia o inter\u00e8s econ\u00f2mic real per a les parts, en el cas concret.<\/p>\nEn aquest sentit, per a Xiol R\u00edos<\/p>\n
\n\u00abl’anul\u00b7laci\u00f3 parcial no \u00e9s procedent en aquells sup\u00f2sits en qu\u00e8 les q\u00fcestions decidides estiguin relacionades entre si, de manera que l’anul\u00b7laci\u00f3 d’un pronunciament arrossegui l\u00f2gicament l’anul\u00b7laci\u00f3 de l’altre, perqu\u00e8 no se’n pot separar\u00bb.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\nAmb aix\u00f2, posa l’accent a l’enlla\u00e7 l\u00f2gic de la relaci\u00f3 causal que hi hagi entre els diferents pronunciaments, fins al punt que quan uns arrosseguin els altres, estarem davant d’un impediment per poder anul\u00b7lar nom\u00e9s alguns i no la resta. I en un sentit similar, Su\u00e1rez Robledano estima que la possibilitat d’anul\u00b7lar nom\u00e9s alguns dels pronunciaments del laude arbitral exigeix que no es tracti de pronunciaments referits a q\u00fcestions \u00edntimament relacionades les unes amb les altres, en qu\u00e8 el sentit de la decisi\u00f3 deixaria de ser l’adequat i l\u00f2gic, de manera que en aquests casos \u00abl’anul\u00b7laci\u00f3 ser\u00e0 \u00edntegra i no procedir\u00e0 la separaci\u00f3 per apartar aix\u00ed la part del Laude que pugui ser anul\u00b7lat sense detriment de la unitat i consist\u00e8ncia de la resta\u2026\u00bb. Per tant, tamb\u00e9 posa l’accent en la preservaci\u00f3 de la connexi\u00f3 l\u00f2gica entre els diferents pronunciaments per preservar la l\u00f2gica del conjunt de la part dispositiva del laude.<\/p>\n
En suport d’aquestes consideracions, Hinojosa Seg\u00f2via posa com a exemple de pronunciament inseparable, precisament, \u00ab\u2026 el sup\u00f2sit de la declaraci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3 dels pronunciaments sobre les costes de l’arbitratge, i en certs casos, el de l’anul\u00b7laci\u00f3 de l’aclariment o el complement del laude \u2026\u00bb. Afirmat tamb\u00e9 que el requisit de la separabilitat en l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude significa que les q\u00fcestions anul\u00b7lables \u00abhan de tenir substantivitat pr\u00f2pia i no apar\u00e8ixer indissolublement unides a altres q\u00fcestions\u00bb. Extrem \u00edntimament vinculat a les obligacions indivisibles.<\/p>\n
No hi ha dubte que, com assenyala Xiol R\u00edos, cal anul\u00b7lar de manera separada la conseq\u00fc\u00e8ncia jur\u00eddica sense anul\u00b7lar-ne la causa, per\u00f2 no al rev\u00e9s. I tamb\u00e9 sembla clar que l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial exigeix que el conjunt de la part dispositiva que es conserva mantingui la seva l\u00f2gica i coher\u00e8ncia intr\u00ednseca, despr\u00e9s de prescindir de la part l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial de la qual es pret\u00e9n. Ara b\u00e9, \u00e9s exigible que les parts segregades (l’anul\u00b7lada i la que es mant\u00e9) tinguin substantivitat pr\u00f2pia per separat? Entenem que s\u00ed, que la separabilitat s’exigeix precisament com a garantia de substantivitat de les pretensions que estiguin a l’origen dels pronunciaments que es pretenen segregar i anul\u00b7lar de forma separada de la resta dels quals se’n postuli la preservaci\u00f3 i la validesa.<\/p>\n
\nA difer\u00e8ncia del que passa a la seu judicial, a l’arbitratge, encara que no se sol\u00b7licitin les costes, de forma expressa per cap de les parts, s\u00f3n d’obligat pronunciament al laude<\/p>\n<\/blockquote>\n
La necess\u00e0ria abs\u00e8ncia d’un \u00abenlla\u00e7 l\u00f2gic\u00bb i de \u00absubstantivitat pr\u00f2pia\u00bb dels diferents pronunciaments del laude, perqu\u00e8 sigui procedent una anul\u00b7laci\u00f3 parcial d’algun d’ells, entenem que es correspon amb pretensions que puguin donar lloc a demandes independents o separades (3 ) , sense que una arrossegueu a l’altra en un sentit causal. I no precisament en el sentit que sembla assenyalar la sent\u00e8ncia del TSJ de Catalunya de 7 d’abril del 2022 quan es limita a justificar, sense m\u00e9s motivaci\u00f3, que \u00ab\u2026 en la demanda arbitral es van acumular pretensions plenament separables\u00bb, sin\u00f3 m\u00e9s aviat al contrari , que les pretensions que s’hagin plantejat de manera acumulada s’haguessin pogut plantejar precisament de manera \u00abno acumulada\u00bb. Entenem que el requisit de la \u00abseparabilitat\u00bb consisteix que ens trobem davant de \u00abpretensions plenament separables\u00bb, en el sentit de versar sobre obligacions divisibles. I no sembla que aquest sigui el cas de les costes de l’arbitratge, respecte de la resta de pronunciaments sobre el fons de la litis<\/em>, dels quals porta causa i dels que forma part, al nostre parer, inseparable. \u00c9s aix\u00ed que, en tractar-se d’un pronunciament obligatori, ni tan sols es tracta de pretensions acumulades, sin\u00f3 d’una conseq\u00fc\u00e8ncia legalment imperativa de tot arbitratge. La imposici\u00f3 de les costes porta causa de larbitratge, ja sigui en base a criteris objectius o subjectius.<\/p>\nEn efecte, a difer\u00e8ncia del que passa en seu judicial, a l’arbitratge, encara que no se sol\u00b7licitin les costes, de forma expressa per cap de les parts, s\u00f3n d’obligat pronunciament al laude. Les costes de l’arbitratge integren el pronunciament sobre el fons de la controv\u00e8rsia i en s\u00f3n una conseq\u00fc\u00e8ncia ineludible, ja que tot arbitratge implica necess\u00e0riament uns costos que assumeixen les parts, com s\u00f3n els honoraris i les despeses dels \u00e0rbitres i, si escau, el cost. de la instituci\u00f3 que administra l’arbitratge, com a m\u00ednim (4) . Tot laude s’ha de pronunciar sobre les costes de l’arbitratge.<\/p>\n
El requisit de la \u00abseparabilitat\u00bb, a l’efecte de l’anul\u00b7laci\u00f3 merament parcial d’un laude arbitral, t\u00e9 la ra\u00f3 de ser en el fet que el pronunciament anul\u00b7lat de manera separada permeti a posteriori<\/em> l’exercici d’una acci\u00f3 independent, davant qui correspongui (en seu judicial o arbitral), ja que si despr\u00e9s de l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial no calgu\u00e9s exercir aquesta acci\u00f3 separada i aut\u00f2noma per reclamar sobre all\u00f2 anul\u00b7lat, sin\u00f3 que la Llei ja contempl\u00e9s la possible integraci\u00f3 del laude en un tr\u00e0mit posterior a l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3, aquesta separabilitat no tindria un sentit l\u00f2gic. Amb quina finalitat, m\u00ednimament raonable, s’exigeix a la Llei com conditio sine qua non<\/em> que ha de poder separar-se la part anul\u00b7lada de qu\u00e8 es mant\u00e9, si despr\u00e9s no cal un coneixement separat o aut\u00f2nom? Quin sentit tindria si l’arbitratge es pogu\u00e9s continuar amb un tr\u00e0mit d’integraci\u00f3 o complement del laude \u00abincomplet\u00bb, despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia que resolgui l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3? Si fos aix\u00ed, el requisit de la separabilitat no semblaria gaire l\u00f2gic, de manera que aquesta interpretaci\u00f3 ens portaria a l’absurd.<\/p>\nEntenem que no \u00e9s admissible en Dret exercir, de manera separada, les accions principals en un arbitratge, i reservar la reclamaci\u00f3 de les costes d’aquest<\/span> arbitratge per a una posterior demanda arbitral separada, nom\u00e9s sobre les costes del primer. A aix\u00f2 encara cal afegir que, encara que la Llei distingeix entre laude parcial i laude definitiu, tampoc sembla l\u00f2gic resoldre sobre el fons de la litis<\/em> en un primer laude parcial i reservar per al laude final el pronunciament sobre les costes d’aquest mateix arbitratge .<\/p>\nLes costes poden ser una conseq\u00fc\u00e8ncia objectiva de la resta de pronunciaments, de seguir-se un criteri objectiu d’imputaci\u00f3 (venciment), per\u00f2 tamb\u00e9 poden ser una conseq\u00fc\u00e8ncia subjectiva basada en la conducta processal de les parts (raonabilitat de les pretensions, ab\u00fas i dilaci\u00f3 processal, dolenta fe, temeritat, abs\u00e8ncia de voluntat negociadora, etc.). En tot cas, tenen un car\u00e0cter accessori i, a l’arbitratge, a m\u00e9s \u00e9s un pronunciament obligatori que es regeix en primer lloc per l’autonomia de la voluntat (art. 37.6\u00ba LA) derivada d’un acord entre les parts o del que estableix el reglament de la cort a qu\u00e8 s’hagi encomanat l’administraci\u00f3 de l’arbitratge (art. 4.b LA). En defecte d’un criteri prestat a prop de la manera com s’han d’imposar les costes, ja sigui segons all\u00f2 convingut per les parts o conforme al que disposa el reglament arbitral, la nostra Llei deixa la concreta imputaci\u00f3 de les costes al lliure discerniment dels \u00e0rbitres, amb un gen\u00e8ric \u00ab\u2026 es pronunciaran \u2026\u00bb<\/em> (art. 37.6\u00ba LA). Aix\u00f2 no obstant, alguns reglaments arbitrals, com \u00e9s el cas dels que analitza la jurisprud\u00e8ncia que veurem a continuaci\u00f3, preveuen amb car\u00e0cter supletori els pactes de les parts en mat\u00e8ria de costes, la potestat dels \u00e0rbitres d’aplicar en mat\u00e8ria de costes el criteri que estimin m\u00e9s adequat a \u00ab\u2026 les circumst\u00e0ncies del cas\u00bb<\/em>. I tan \u00e0mplia facultat \u00e9s evident que exigeix una motivaci\u00f3 raonada i raonable, per\u00f2 no \u00e9s menys cert que l’an\u00e0lisi d’aquestes \u00abcircumst\u00e0ncies del cas\u00bb<\/em> requereix haver enjudiciat pr\u00e8viament el \u00abcas\u00bb<\/em>, i no segons el parer de qualsevol persona, sin\u00f3 exclusivament des de la perspectiva de l’\u00e0rbitre cridat a decidir el conflicte. L\u201f\u00e0rbitre que ha de resoldre sobre la resta del fons de la litis<\/em>, haur\u00e0 de decidir sobre les costes, de manera que l\u201fobligat pronunciament sobre les costes de l\u201farbitratge \u00e9s, en tot cas, l\u201f\u00e0rbitre que emet el laude definitiu, i no a un altre.<\/p>\nEn aquest sentit, quan el criteri d\u201fimposici\u00f3 de les costes sigui objectiu il\u201festimaci\u00f3 de les pretensions absoluta, la seva imputaci\u00f3 a una o altra part pot resultar fins i tot autom\u00e0tic, per\u00f2 quan l\u201festimaci\u00f3 sigui parcial, el criteri amita el venciment proporcional o fins i tot encara essent \u00edntegra l’estimaci\u00f3 de totes les pretensions, l’\u00e0rbitre consideri necessari prendre en consideraci\u00f3 les circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques del cas per ponderar els efectes de la seva imposici\u00f3, estarem davant d’una q\u00fcesti\u00f3 inescindible de la resta del fons de la litis<\/em> la coher\u00e8ncia intr\u00ednseca del qual exigeix una an\u00e0lisi conjunta i, \u00f2bviament per una mateixa persona. Q\u00fcesti\u00f3 que, entenem, succeeix en tot cas quan el criteri d\u201fimposici\u00f3 de les costes sigui de car\u00e0cter subjectiu.<\/p>\nTot plegat ens porta a q\u00fcestionar la separabilitat del pronunciament sobre les costes. Entenem que el pronunciament sobre les costes de l’arbitratge no es pot separar de la resta de pronunciaments, sin\u00f3 que els pronunciaments sobre el fons i el relatiu a les costes estan entrella\u00e7ats i incumbeixen tan sols a l’\u00e0rbitre que emet el laude del procediment les costes del qual decideix, de manera que all\u00f2 accessori (les costes) ha de seguir la mateixa sort que all\u00f2 principal (la resta dels pronunciaments sobre el fons de la litis<\/em> sotmesa a arbitratge). De fet, si el pronunciament sobre les costes \u00e9s legalment obligat (art. 37.6\u00ba LA) i el laude que no el cont\u00e9 \u00e9s un laude \u00abincomplet\u00bb, no sembla que estiguem davant d’un pronunciament escindible de la resta o \u00abamb substantivitat pr\u00f2pia\u00bb. \u00c9s a dir, que les costes de l’arbitratge no sembla que siguin un pronunciament \u00abseparable dels altres\u00bb, per la qual cosa no \u00e9s susceptible d’anul\u00b7laci\u00f3 parcial. Entenem, per tant, que el laude el pronunciament del qual en costes vulneri l’ordre p\u00fablic, s’hauria d’anul\u00b7lar en la seva integritat.<\/p>\n\n
\n
<\/h1>\n<\/h1>\nIII. L’ESCASSA JURISPRUD\u00c8NCIA SOBRE L’ANUL\u00b7LACI\u00d3 PARCIAL DE LES COSTES<\/h1>\n
<\/p>\n
Hi ha un incipient corrent jurisprudencial que s’aparta del criteri que hem sostingut i sembla estendre la possibilitat d’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude al pronunciament sobre la imposici\u00f3 de les costes de l’arbitratge, basant-se en motius d’anul\u00b7laci\u00f3 diferents dels expressament previstos a la Llei per a la anul\u00b7laci\u00f3 parcial, invocant raons de conservaci\u00f3 dels actes jur\u00eddics v\u00e0lids: la resta del laude. No obstant aix\u00f2, com veurem, es tracta tan sols de dues sent\u00e8ncies i al nostre parer, en tots dos casos, l’estudi de la viabilitat d’anul\u00b7lar nom\u00e9s les costes de l’arbitratge pateix superficialitat, en limitar-se al primer dels requisits (el motiu concret de anul\u00b7laci\u00f3) i la seva extensi\u00f3 a altres motius d’anul\u00b7laci\u00f3 per conc\u00f3rrer raons id\u00e8ntiques per preservar l’acte jur\u00eddic v\u00e0lid, sense analitzar el segon dels requisits (la separabilitat) que es d\u00f3na per suposada de forma acr\u00edtica, quan es limita a afirmar que es tracta de pretensions acumulades i, tan sols per aix\u00f2, separables.<\/p>\n
En aquesta l\u00ednia se situa, per exemple, la STSJ Catalunya 7 d’abril del 2022 (Ponent: Jordi Segu\u00ed Puntas), que va anul\u00b7lar parcialment un laude quant al pronunciament sobre les costes de l’arbitratge, per infringir l’ordre p\u00fablic. En aquest cas, malgrat que les costes de l’arbitratge es regien per l’acord de les parts i si no n’hi ha pel venciment (5) , i \u00abmalgrat constar en les actuacions un pacte espec\u00edfic sobre aix\u00f2 i sense declarar la invalidesa o si m\u00e9s no la inoponibilitat d’aquest pacte davant de la instada (l’\u00e0rbitre) resol aquest aspecte de la controv\u00e8rsia fent aplicaci\u00f3 del criteri estrictament supletori (principi del venciment), cosa que s’ha de qualificar d’arbitrari o irracional\u00bb.<\/p>\n
La sent\u00e8ncia estima que el criteri supletori del reglament de la instituci\u00f3 arbitral no pot prevaler sobre el criteri principal contemplat en el mateix reglament, com \u00e9s el de l’autonomia de la voluntat, quan consta un pacte espec\u00edfic entre les parts, de manera que \u00abtals raonaments s’han de qualificar d’arbitraris ja que contradiuen les premisses que estableix el mateix \u00e0rbitre per decidir sobre la imposici\u00f3 de les costes\u00bb, i manca la correlaci\u00f3 racional necess\u00e0ria entre les premisses (motivaci\u00f3) i la conclusi\u00f3 (decisi\u00f3 en mat\u00e8ria de costes). En aquest cas, la mateixa sent\u00e8ncia que anul\u00b7la parcialment el laude necessita l’abast de la decisi\u00f3 en el seu Fonament Jur\u00eddic Des\u00e8:<\/p>\n
\n\u00ab\u2026 tenint en compte que a la demanda arbitral es van acumular pretensions plenament separables, \u00e9s possible declarar l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude ex art. 41.3 LA, cosa que comportar\u00e0 l’anul\u00b7laci\u00f3 \u00fanicament dels pronunciaments segon i quart del laude en qu\u00e8 concorre causa d’invalidaci\u00f3. Tal com es va exposar al fonament jur\u00eddic primer d’aquesta resoluci\u00f3, no us oblideu que l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3 d’un laude no permet el despla\u00e7ament a aquest tribunal de la jurisdicci\u00f3 per con\u00e8ixer i resoldre el litigi\u00bb.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\nAra b\u00e9, en aquest cas, la sent\u00e8ncia no indica quina pot ser la llera processal a seguir per \u00abintegrar\u00bb aquest laude que esdev\u00e9 orfe del pronunciament sobre les costes.<\/p>\n
En canvi, la STSJ Madrid 6 de juny de 2017 (Ponent: Susana Polo Garc\u00eda), que tamb\u00e9 anul\u00b7lava parcialment un laude quant al seu pronunciament sobre les costes de l’arbitratge, s\u00ed que entra a considerar quins s\u00f3n els passos a seguir per complementar aquest laude del qual s’ha extret l’obligat pronunciament sobre les costes. En aquest cas, l’\u00e0rbitre malgrat haver estimat parcialment la demanda, i no substancialment com s’afirmava al laude, es \u00abcondemna \u00edntegrament a les costes les demandades\/condemnades sense motivaci\u00f3 que superi el c\u00e0non de l’arbitrarietat\u00bb, en limitar-se l’\u00e0rbitre a citar el que disposa el Reglament de la Cort arbitral (6) . En efecte, aquesta sent\u00e8ncia despr\u00e9s de precisar al seu Fonament Jur\u00eddic Cinqu\u00e8 in fine<\/em> que: \u00ab\u2026queda imprejutjada la imposici\u00f3 de costes a l’arbitratge, sense que aquesta q\u00fcesti\u00f3 pugui ser integrada per aquest Tribunal, ja que l’actuaci\u00f3 de la Sala s’ha de limitar a la seva potestat anul\u00b7lat\u00f2ria, at\u00e8s el car\u00e0cter merament declaratiu de l’anul\u00b7laci\u00f3 \u2026\u00bb afegeix que<\/p>\n\nNo obstant aix\u00f2, haur\u00e0 de ser el mateix \u00e0rbitre que va dictar el Laude anul\u00b7lat, qui hagi de pronunciar-se sobre les costes, ja que el Laudo pateix un pronunciament que ha de ser integrat per imperatiu legal, aix\u00ed es despr\u00e8n de l’art. 37.6\u00ba LA, amb la conseg\u00fcent responsabilitat, si \u00e9s el cas, per perjudici rescabalable (art. 21 LA), en faltar el pronunciament a qu\u00e8 imposa l’art. 37.6\u00e8, en relaci\u00f3 amb el 38.1\u00e8 LA\u00bb.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\nEn definitiva, segons aquesta doctrina del TSJ de Madrid, els \u00e0rbitres tindrien una potestat imprescriptible, per completar el seu laude en mat\u00e8ria de costes, en qualsevol moment. Sense aquesta sotmesos a cap termini. Sorprenent tesi jurisprudencial, que sembla prescindir completament de l’art. 39.3\u00ba LA.<\/p>\n
Certament \u00e9s fora de tot dubte que la declaraci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude no permet despla\u00e7ar al Tribunal jurisdiccional la q\u00fcesti\u00f3 sotmesa a arbitratge que hagi quedat imprejutjada (un o diversos pronunciaments anul\u00b7lat). Aquesta q\u00fcesti\u00f3 (rectius<\/em>: pretensi\u00f3) haur\u00e0 de ser novament plantejada a la seu judicial o arbitral, segons el motiu d’anul\u00b7laci\u00f3 de qu\u00e8 es tracti. I en aquest sentit entenem que caldr\u00e0 plantejar un segon arbitratge sobre les q\u00fcestions omeses i per aix\u00f2 imprejutjades al laude, sempre que es tracti de mat\u00e8ries sotmeses a arbitratge i arbitrables.<\/p>\nAra b\u00e9, a la vista de la jurisprud\u00e8ncia esmentada que sembla admetre de forma acr\u00edtica (7) la separabilitat de les costes en l’arbitratge, hem de recordar que l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3, com a acci\u00f3 aut\u00f2noma, d\u00f3na lloc a un judici de cognici\u00f3 sum\u00e0ria de car\u00e0cter merament rescident del laude arbitral, que permet superar els efectes de la cosa jutjada propis del laude arbitral definitiu (art. 43 LA) respecte de la part anul\u00b7lada (art. 41.3\u00ba LA). Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s que la nostra legislaci\u00f3 no contempla la possibilitat de reobrir les actuacions arbitrals un cop finalitzades amb el laude definitiu, ja que els \u00e0rbitres cessen en les seves funcions una vegada dictat i notificat el laude (art. 38.1\u00ba LA) sense perjudici de el possible aclariment, complement o rectificaci\u00f3, sempre que es plantegi dins del termini legalment previst (art. 39 LA). El nostre ordenament vigent no preveu la possibilitat de completar o integrar el laude sine die<\/em>, m\u00e9s enll\u00e0 dels termes preclusius de l’art. 39 LA. Possibilitat que, com veurem, s\u00ed que es contempla a la Llei Model en qu\u00e8, precisament, es va inspirar el nostre text legal vigent.<\/p>\nL’anul\u00b7laci\u00f3 parcial de les costes de l’arbitratge sembla que ens porta a l’absurd que el mateix \u00e0rbitre que va dictar el laude originari<\/em> hauria d’integrar (completar) aquest laude, fent-ho extramurs dels terminis preclusius fixats a la Llei tant per a les parts (art. 39.1\u00ba LA) com per als mateixos \u00e0rbitres (art. 39.2\u00ba LA). Terminis, la preclusivitat dels quals, es justifica en nom de la seguretat jur\u00eddica que exigeix el c\u00f2mput inicial de l’exercici de l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3, amb l’exercici del qual es permet ni m\u00e9s ni menys que superar els efectes de la cosa jutjada del laude definitiu. I no \u00e9s obstacle per aix\u00f2 el car\u00e0cter dispositiu d’aquests terminis preclusius, perqu\u00e8 el seu car\u00e0cter dispositiu exigeix un pacte previ<\/span> en contra d’aquesta preclusivitat.<\/p>\n\nLa Llei d’arbitratge no diu que el laude que ometi el pronunciament sobre constes hagi de ser integrat (completat) de manera imperativa, fins i tot d’ofici, i encara menys que ho hagi de fer l’\u00e0rbitre amb posterioritat a la \u00abconclusi\u00f3\u00bb o finalitzaci\u00f3 de les actuacions arbitrals (art. 38.1\u00ba LA)<\/p>\n<\/blockquote>\n
\u00c9s m\u00e9s, davant una anul\u00b7laci\u00f3 parcial de les costes i en cas que l\u201f\u00e0rbitre no pogu\u00e9s dur a terme l\u201fenc\u00e0rrec d\u201fintegrar (completar) el seu laude originari<\/em>, despr\u00e9s de la seva anul\u00b7laci\u00f3 parcial, hem d’entendre que un altre \u00e0rbitre hauria d’aplicar un criteri, que pot ser subjectiu, atenent les \u00abcircumst\u00e0ncies del cas\u00bb<\/em>, a partir de valoracions i raonaments subjectius d’una altra persona, no necess\u00e0riament documentats (art. 38.3\u00ba LA). I com pot el segon \u00e0rbitre enjudiciar la mala fe o la temeritat de les parts, respecte d’unes actuacions arbitrals en qu\u00e8 aquest \u00e0rbitre no ha intervingut, que no necess\u00e0riament ja estaran documentades i que si no ho necess\u00e0riament reflecteixin les conductes endoprocessals de les parts parts objecte de valoraci\u00f3 a aquests efectes?<\/p>\nLa STSJ Madrid 25 de juny de 2018 (Ponent: Francisco Javier Vieira Morante) considera que el laude parcialment anul\u00b7lat que no t\u00e9 la decisi\u00f3 sobre les costes de l’arbitratge pateix, per aix\u00f2, \u00abd’un pronunciament que ha de ser integrat per imperatiu legal i que l’art. 38.1\u00ba LA de cap manera podia ser interpretat com un obstacle per al compliment del que la Llei disposa que han de ser pronunciaments del Laudo\u00bb concloent que aquesta mancan\u00e7a ha de ser integrada per l’\u00e0rbitre que ha laudat i si no n’hi ha per la llera o vies que les parts jutgin pertinent: b\u00e9 per l’inici i\/o reobertura de la via arbitral\u2026 b\u00e9 per reclamaci\u00f3 de la indemnitzaci\u00f3 del dany irrogat i la responsabilitat en qu\u00e8 es pogu\u00e9s inc\u00f3rrer.<\/p>\n
No hi ha dubte que les costes de l’arbitratge s\u00f3n un pronunciament obligat ex lege<\/em> (art. 37.6\u00ba LA), per\u00f2 la nostra Llei no diu que el laude que ometi aquest pronunciament hagi de ser integrat (completat) de forma imperativa, fins i tot d’ofici (8) , i molt menys que ho hagi de fer l’\u00e0rbitre amb posterioritat a la \u00abconclusi\u00f3\u00bb o finalitzaci\u00f3 de les actuacions arbitrals (art. 38.1 LA) despr\u00e9s de l’expiraci\u00f3 dels terminis preclusius per sol\u00b7licitar el complement del laude (art. 39.2 LA). Sent, com \u00e9s, un pronunciament obligat, s’ha de contenir al laude i ha de respectar l’autonomia de la voluntat de les parts, i per aix\u00f2 el que disposi sobre aix\u00f2 el reglament de la instituci\u00f3 arbitral (art. 4.b LA). En definitiva, d’acord amb el que estableix l’art. 37.6\u00ba LA, tot laude ha de contenir un pronunciament sobre les costes d’acord amb el criteri d’imputaci\u00f3 pactat, per\u00f2 qu\u00e8 passa si el laude omet aquest pronunciament?<\/p>\nEntenem que el laude orfe de pronunciament a costes donar\u00e0 lloc a les responsabilitats que d’aquesta omissi\u00f3 puguin derivar-se ex art.<\/em> 21.1\u00ba LA), amb base en dodo o temeritat per laudar sense donar el m\u00e9s m\u00ednim compliment al mandat legal imperatiu de l’art. 37.6\u00ba LA. Responsabilitat solid\u00e0ria dels \u00e0rbitres i de la instituci\u00f3 que, si escau, administri larbitratge.<\/p>\nAra b\u00e9, la nostra legislaci\u00f3 no contempla expressament un tr\u00e0mit d’integraci\u00f3 a complement del laude posterior a l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3. En realitat, el complement del laude constitueix una mena de represa de les actuacions arbitrals, que tot i que finalitzen amb el laude definitiu (art. 38.1 LA), s’entenen finalitzades sense perjudici dels tr\u00e0mits posteriors de notificaci\u00f3 i d’eventual protocol\u00b7litzaci\u00f3 i correcci\u00f3, aclariment, complement o rectificaci\u00f3 del laude expressament previstos a la mateixa Llei. I precisament l’art. 32 de la Llei Model UNCITRAL preveu que les actuacions arbitrals finalitzen amb el laude definitiu \u00abtret del que disposa\u00bb la mateixa Llei Model quant a la correcci\u00f3 i interpretaci\u00f3 del laude i laude addicional en el seu art. 33, i sense perjudici del que preveu l’art. 34.4 del mateix text normatiu (9).<\/p>\n
En aquest sentit, \u00e9s especialment significatiu que l’art. 34.4t de la Llei Model UNCITRAL, ja en la seva versi\u00f3 original de 1985, prevegi que d’adoptar qualsevol altra mesura que segons el parer del tribunal elimini els motius per a la petici\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
\n\u00abEl tribunal, quan se li sol\u00b7liciti l’anul\u00b7laci\u00f3 d’un laude, pot suspendre les actuacions d’anul\u00b7laci\u00f3, quan correspongui i quan aix\u00ed ho sol\u00b7liciti una de les parts, per un termini que determini per donar al tribunal arbitral l’oportunitat de reprendre les actuacions arbitrals o d’adoptar qualsevol altra mesura que segons el parer del tribunal elimini els motius per a la petici\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3\u00bb.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\nMecanisme d’esmena posterior a l’exercici de l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3 del laude que la nostra legislaci\u00f3 vigent no contempla, tot i inspirar-se en la Llei model esmentada (10) . Noteu que el legislador espanyol, podent incloure aquesta facultat de la Jurisdicci\u00f3 per suspendre les actuacions d’anul\u00b7laci\u00f3 del laude i donar aquesta oportunitat de represa de l’arbitratge per eliminar o corregir els motius d’anul\u00b7laci\u00f3, com feia la Llei Model, ho va descartar i no ho va incloure en el text legal vigent, malgrat que la Llei Model, en qu\u00e8 es va inspirar, s\u00ed que ho contempla de forma expressa.<\/p>\n
\n
\n
<\/h1>\n<\/h1>\nIV. CONCLUSI\u00d3<\/h1>\n
<\/p>\n
Entenem que, en el nostre Ordenament jur\u00eddic, no \u00e9s possible que el Tribunal que coneix de l’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3 requereixi la instituci\u00f3 arbitral o l’\u00e0rbitre que va laudar perqu\u00e8 \u00abreprengui les actuacions arbitrals\u00bb<\/em> a fi d’\u00abeliminar els motius per a la petici\u00f3 de anul\u00b7laci\u00f3\u00bb<\/em> sin\u00f3 que un laude orfe de pronunciament a costes donaria lloc a les responsabilitats que d’aquesta omissi\u00f3 puguin derivar-se ex art. 21.1\u00ba LA), amb base al dol o la temeritat que pot derivar-se del fet de laudar sense donar el m\u00e9s m\u00ednim compliment al mandat imperatiu de l’art. 37.6\u00ba LA.<\/p>\nPer tot aix\u00f2 no sembla admissible l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude nom\u00e9s pel que fa al pronunciament sobre les costes de l’arbitratge, ja que no sembla complir-se el requisit legal de la separabilitat del pronunciament esmentat respecte de la resta dels que es refereixen al fons de la controv\u00e8rsia . El laude el pronunciament del qual en costes vulnera l’ordre p\u00fablic, s’ha d’anul\u00b7lar en la seva integritat. Encara que la vulneraci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic afecti tan sols la imputaci\u00f3 de les costes, de la mateixa manera que succeiria si afect\u00e9s nom\u00e9s la condemna en mat\u00e8ria d’interessos, el car\u00e0cter inescindible de la pretensi\u00f3 principal i l’access\u00f2ria, siguin els interessos o les costes , comporta que en aquests sup\u00f2sits l’anul\u00b7laci\u00f3 no pugui ser parcial, sin\u00f3 que s’ha de referir al laude de manera \u00edntegra.<\/p>\n
I malgrat que aix\u00f2 pugui semblar excessiu, pel car\u00e0cter accessori de les costes, no ho \u00e9s perqu\u00e8 quan es vulnera l’ordre p\u00fablic per contenir el laude una motivaci\u00f3 absurda, irracional o arbitr\u00e0ria, encara que aix\u00f2 afecti una part del fons de la costa controv\u00e8rsia, si aquesta part \u00e9s inseparable de la resta de la litis<\/em>, l’anul\u00b7laci\u00f3 ha d’afectar tot el laude, per mandat de l’art. 41.3\u00ba LA a sensu contrari<\/em> (11). <\/p>\n\n
\n
\n
—————-<\/p>\n
\n
\n
\n
(1)<\/p>\n
Noteu que la \u00abcorrecci\u00f3\u00bb del laude en aquests sup\u00f2sits (aps. \u00abc\u00bb i \u00abe\u00bb de l’art. 41 LA) admet una doble llera procedimental, quina \u00e9s la rectificaci\u00f3 de la \u00abextralimitaci\u00f3 parcial del laude<\/em>\u00bb davant el mateix \u00e0rbitre que ho va dictar (art. 39.1\u00ba LA) i si no, l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial del laude en seu judicial (art. 41.3\u00ba LA). Cosa que no passa en altres sup\u00f2sits d’anul\u00b7laci\u00f3, com \u00e9s el cas de la manca de compet\u00e8ncia o la vulneraci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic (ap. \u00abf\u00bb de l’art. 41.1a LA). I com assenyala el Magistrat I. Sancho Gargallo, a \u00abL’acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3 del laude i el seu abast\u00bb (a l’obra col\u00b7lectiva, L’arbitratge: nova regulaci\u00f3 i pr\u00e0ctica arbitral<\/em>, Val\u00e8ncia, Tirant lo Blanch, 2013, p. 221): \u00abEn cap cas no s’ha d’entendre que aquest tr\u00e0mit (de rectificaci\u00f3 de l’extralimitaci\u00f3 parcial del laude) \u00e9s pressupost necessari per poder accionar despr\u00e9s l’anul\u00b7laci\u00f3 judicial del laude, ja que no s’exigeix a la Llei com a requisit previ de procedibilitat per a l’anul\u00b7laci\u00f3 del laude. Aix\u00f2 \u00e9s, es tracta d’una mera possibilitat d’interessar la rectificaci\u00f3 pel mateix \u00e0rbitre, i per aix\u00f2 la seva omissi\u00f3 no es pot interpretar com que la part ha consentit amb el vici o el defecte\u00bb. Amb aix\u00f2, aquest autor sembla donar a entendre que descarta l’aplicabilitat de l’art. 6 LA sobre la ren\u00fancia a les facultats dimpugnaci\u00f3 al tr\u00e0mit de rectificaci\u00f3 del laude. Q\u00fcesti\u00f3 que sembla indiscutible en el sup\u00f2sit de l’extralimitaci\u00f3 per inarbitrabilitat del que s’ha resolt, pel car\u00e0cter indisponible i per tractar-se d’una causa d’anul\u00b7laci\u00f3 apreciable d’ofici per l’\u00f2rgan judicial competent (art. 41.2\u00ba LA), per\u00f2 no resulta tan pac\u00edfica en el cas de l’extralimitaci\u00f3 per haver resolt al laude sobre q\u00fcestions no sotmeses a la decisi\u00f3 dels \u00e0rbitres, en la mesura que es tracti de mat\u00e8ries disponibles dins l’\u00e0mbit de l’autonomia de la voluntat de les parts, i en la mesura que el tr\u00e0mit de rectificaci\u00f3 de l’extralimitaci\u00f3 parcial del laude es regeix per una norma dispositiva.<\/p>\nEn sentit contrari S. Barona Vilas, a Comentaris a la Llei d’arbitratge<\/em> Thomson-Civitas, Madrid 2013, p. 1714, considera que si l’art. 6 LA es configura com una ren\u00fancia t\u00e0cita a les facultats d’impugnaci\u00f3, \u00abno acudir pr\u00e8viament als \u00e0rbitres exercint la petici\u00f3 de rectificaci\u00f3 de l’exc\u00e9s a trav\u00e9s de l’art. 39 implicaria la ren\u00fancia t\u00e0cita al mateix\u00bb.<\/p>\n\n
(2)<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, la Llei Model UNCITRAL estableix d’una manera m\u00e9s oberta, que \u00abes pot<\/em>\u00bb fer en un sup\u00f2sit (incongru\u00e8ncia), cosa que no sembla excloure que tamb\u00e9 es pugui fer en altres casos similars. En canvi, el nostre text legal es refereix d’una manera aparentment molt m\u00e9s precisa als \u00abcasos previstos<\/em>\u00bb als apartats \u00abc\u00bb i \u00abe\u00bb (incongru\u00e8ncia i inarbitrabilitat) en qu\u00e8 ens diu de manera imperativa que \u00abl’anul\u00b7laci\u00f3 afectar\u00e0 nom\u00e9s<\/em> \u00bb a tals pronunciaments (art. 41.3\u00ba LA).<\/p>\n\n
(3)<\/p>\n
\u00d2bviament, sense les limitacions de l’art. 400 LEC, que com el conjunt de la Llei Ritu\u00e0ria no s’aplica directament ni suplet\u00f2riament a l’arbitratge. Aquest es regeix, en els seus aspectes procedimentals, pel que disposa la lex arbitrii<\/em> ( Llei d’Arbitratge aplicable), pel reglament de la instituci\u00f3 arbitral si \u00e9s el cas i per la resta de pactes processals que hagin assolit ex contractu<\/em> o puguin assolir les parts de l’arbitratge durant la sustentaci\u00f3 de les actuacions arbitrals. La nostra legislaci\u00f3, alineada amb la Llei Model UNCITRAL, atribueix \u00e0mplies facultats als \u00e0rbitres pel que fa a la delimitaci\u00f3 del thema decidendi<\/em> es refereix, sense preclusi\u00f3, m\u00e9s que quan amb base en el dret de defensa els mateixos \u00e0rbitres \u00abho considerin improcedent per ra\u00f3 de la demora amb qu\u00e8 s’hagi fet\u00bb (art. 29.2a LA).<\/p>\n\n
(4) <\/p>\n
Hi pot haver altres costos, per\u00f2 s\u00f3n potestatius: la postulaci\u00f3 de les parts \u00e9s volunt\u00e0ria i les proves poden implicar alguns costos, per\u00f2 tamb\u00e9 poden no implicar cap cost, per aix\u00f2 l’art. 37.6\u00ba LA preveu que les costes \u00ab\u2026 inclouran els honoraris i despeses dels \u00e0rbitres \u2026\u00bb (en tot cas) \u00ab\u2026 i, si escau, els honoraris i despeses dels defensors o representants de les parts, el cost del servei prestat per la instituci\u00f3 administradora de l’arbitratge i les altres despeses originades en el procediment arbitral\u00bb.<\/p>\n
\n
(5)<\/p>\n
El Reglament de la Cort que tenia encomanada l’administraci\u00f3 d’aquest arbitratge estableix que \u00abllevat d’acord per escrit en contra de les parts, la condemna a costes s’imposar\u00e0 per ra\u00f3 de l’estimaci\u00f3 o la desestimaci\u00f3 de les peticions respectives de les parts, llevat que, excepcionalment i ateses les circumst\u00e0ncies del cas, els \u00e0rbitres estimen motivadament m\u00e9s adequada l’aplicaci\u00f3 d’un altre criteri\u00bb.<\/p>\n
\n
(6)<\/p>\n
El Reglament de la Cort arbitral encarregada de l’administraci\u00f3 d’aquest Arbitratge estableix que \u00abllevat que hi hagi acord en contra de les parts els \u00e0rbitres podran justificar la imposici\u00f3 de les costes basant-se en el principi que la condemna reflecteix proporcionalment l’\u00e8xit i el frac\u00e0s de les respectives pretensions de les parts, llevat que ateses les circumst\u00e0ncies particulars del cas els \u00e0rbitres considerin inapropiat l’aplicaci\u00f3 d’aquest principi general\u00bb. Quan el mateix Reglament aplicable d\u00f3na premin\u00e8ncia al pacte espec\u00edfic en mat\u00e8ria de costes, aquest ha de prevaldre sobre un altre criteri subsidiari del Reglament. En canvi, quan el Reglament no prevegi aquesta premin\u00e8ncia, entenem que el Reglament \u00e9s, en si mateix, un pacte espec\u00edfic en mat\u00e8ria de costes (art. 4.b LA). Per aix\u00f2, erra al nostre parer la sent\u00e8ncia del TSJ de Catalunya en fundar l’anul\u00b7laci\u00f3 en una arbitrarietat derivada de la premin\u00e8ncia de l’autonomia de la voluntat ex art<\/em>. 37.6\u00ba LA, ja que tal premin\u00e8ncia deriva, en aquest cas, del Reglament de la Cort, com a pacte espec\u00edfic en mat\u00e8ria de costes. En tot cas, aix\u00f2 no afecta l’apreciaci\u00f3 de raonament arbitrari, mentre que l’\u00e0rbitre estima acreditat un \u00abacord en contra entre les parts\u00bb al pacte arbitral (\u00ab\u2026que les costes seran en tot cas a c\u00e0rrec de la Societat\u00bb) ) i contravenint la seva pr\u00f2pia premissa, despr\u00e9s aplica un dels dos criteris subsidiaris previstos al mateix Reglament de la Cort (venciment).<\/p>\n\n
(7)<\/p>\n
La STSJ Catalunya 7 d’abril del 2022 (Ponent: Jordi Segu\u00ed Puntas) parteix de la premissa que \u00ab\u2026 en la demanda arbitral es van acumular diverses pretensions plenament separables \u2026\u00bb una de les quals d\u00f3na a entendre que \u00e9s la relativa a les costes de l’arbitratge , per\u00f2 no justifica de cap manera l’apriorisme d’aquesta separabilitat de les pretensions, almenys pel que fa a les costes de l’arbitratge.<\/p>\n
\n
(8)<\/p>\n
D’acord amb l’art. 21.1\u00ba LA els \u00e0rbitres i la instituci\u00f3 que administra si escau l’arbitratge han de \u00ab… complir fidelment l’enc\u00e0rrec arbitral i, si no ho fan, incorren en responsabilitat pels danys i perjudicis que causin per mala fe, temeritat o frau\u2026\u00bb. Entenem que el compliment fidel de l’enc\u00e0rrec comporta dictar un laude que inclogui el pronunciament en costes legalment obligat i que la motivaci\u00f3 que sustente la imputaci\u00f3 de les mateixes s’ajusti a les regles de la ra\u00f3 i la l\u00f2gica, per tant, tant si el laude originari<\/em> omet aquest pronunciament, com si s’anul\u00b7la per ser contrari a l’ordre p\u00fablic, lluny d’aquesta integraci\u00f3 del laude sine die<\/em>, extramurs de l’art. 39 LA, entenem que m\u00e9s aviat ens podem trobar davant d’una neglig\u00e8ncia temer\u00e0ria susceptible de responsabilitat pels danys derivats del pronunciament om\u00e8s o anul\u00b7lat.<\/p>\n\n
(9)<\/p>\n
L’elenc de motius d’anul\u00b7laci\u00f3 del laude arbitral i la seva apreciabilitat d’ofici o nom\u00e9s a inst\u00e0ncia de part s’inspiren a la Llei Model UNCITRAL. Per contra, l’art. 41.3\u00ba LA sobre l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial<\/em> del laude no s’hi inspira, sin\u00f3 a l’anterior Llei espanyola d’arbitratge de 1988. Tampoc s’inspira en la Llei Model UNCITRAL l’actual redactat de l’art. 39.1\u00ba.d LA amb qu\u00e8 es va introduir la rectificaci\u00f3 de l’extralimitaci\u00f3 parcial<\/em> del laude mitjan\u00e7ant la Llei 11\/2011.<\/p>\n\n
(10) <\/p>\n
En termes de l’Exposici\u00f3 de Motius de la Llei 60\/2003, \u00abel seu principal criteri inspirador \u00e9s el de basar el r\u00e8gim jur\u00eddic espanyol de l’arbitratge a la Llei Model elaborada per la Comissi\u00f3 de Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional, de 21 de juny de 1985 \u2026\u00bb.<\/p>\n
\n
(11)<\/p>\n
En termes de l’Exposici\u00f3 de Motius de la Llei 60\/2003, \u00abel seu principal criteri inspirador \u00e9s el de basar el r\u00e8gim jur\u00eddic espanyol de l’arbitratge a la Llei Model elaborada per la Comissi\u00f3 de Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional, de 21 de juny de 1985 \u2026\u00bb.<\/p>\n
\n
\n
\n
\n
\n
Frederic Munn\u00e9 Catarina<\/strong><\/span><\/p>\nPresident del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), advocat, doctor en dret i soci de Dret Privat<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’anul\u00b7laci\u00f3 parcial de les costes de l’arbitratge planta extravagants conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques, ja que \u00e9s un pronunciament legalment obligat a l’arbitratge.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":311192,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[12],"tags":[506,55,509,507,510,111,508],"class_list":["post-311183","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-formacio","tag-anullacio-parcial","tag-arbitratge","tag-complement","tag-costes-de-larbitratge","tag-integracio","tag-laude","tag-separabilitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/311183","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=311183"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/311183\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/311192"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=311183"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=311183"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=311183"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}