(LINK)<\/a><\/p>\nData de publicaci\u00f3<\/strong><\/span>: 19\/12\/2023<\/p>\nTemps de lectura<\/strong><\/span>: 15 min.<\/p>\n\n
\n
\nAquest treball analitza les garanties que ofereix larbitratge institucional. Si b\u00e9 el reglament \u00e9s la seva pedra angular, hi ha altres factors com ara la neutralitat, la transpar\u00e8ncia i l’experi\u00e8ncia en l’administraci\u00f3 i l’organitzaci\u00f3 de l’arbitratge i el nomenament d’\u00e0rbitres que s’aborden des d’un vessant doctrinal i pr\u00e0ctic, aportant propostes per fomentar i impulsar l’arbitratge institucional al nostre pa\u00eds.<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n
\n
<\/h1>\n<\/h1>\nINTRODUCCI\u00d3<\/h1>\n
\n
La relaci\u00f3 entre larbitratge i larbitratge institucional \u00e9s de g\u00e8nere a esp\u00e8cie. L’arbitratge, com a m\u00e8tode inveterat de resoluci\u00f3 de conflictes, que troba el fonament en l’autonomia de la voluntat dels qui decideixen apartar-se d’una soluci\u00f3 jurisdiccional de les seves controv\u00e8rsies per sotmetre-les al coneixement d’\u00e0rbitres privats, imparcials, independents i especialistes en la mat\u00e8ria controvertida, troba a l’arbitratge institucional una llera espec\u00edfica m\u00e9s moderna i organitzada, que es va incorporar al nostre Ordenament jur\u00eddic a finals del segle passat, ia la qual se li va voler donar un renovat impuls mitjan\u00e7ant la Llei 11\/2011, de 20 de maig (LA LLEI 10411\/2011), de reforma de la Llei 60\/2003 d’Arbitratge (LA LLEI 1961\/2003).<\/p>\n
No obstant, tinc per a mi que aquest impuls es va quedar en una t\u00edmida prefer\u00e8ncia del nostre legislador a aquesta llera espec\u00edfica de l’arbitratge, que abans va estar expressament prohibit ( 1 ) . Si es vol impulsar l’arbitratge institucional de qualitat, m\u00e9s que com a q\u00fcesti\u00f3 de mera oportunitat, cal adoptar mesures molt m\u00e9s ambicioses.<\/p>\n
\n
\n
<\/h1>\n<\/h1>\nI. GARANTIES DE L’ARBITRATGE INSTITUCIONAL<\/h1>\n
<\/p>\n
Davant l’arbitratge ad hoc, concebut per a un cas concret, l’arbitratge institucional passa per la creaci\u00f3 de Corts permanents que administren (gestionen) arbitratges de manera recurrent, i que, si escau, designen \u00e0rbitres. En aquest sentit, el TSJ de Madrid va destacar que<\/p>\n
\u00ab… La Llei d’Arbitratge (LA LLEI 1961\/2003) \u00e9s molt clara en fixar les comeses b\u00e0siques de les institucions arbitrals: \u201cl’administraci\u00f3 de l’arbitratge i la designaci\u00f3 dels \u00e0rbitres \u2026, vetllar pel compliment de les condicions de capacitat dels \u00e0rbitres i per la transpar\u00e8ncia en la seva designaci\u00f3, aix\u00ed com la seva independ\u00e8ncia\u201d (aps. 1 i 3 de l’art. 14 LA). Les funcions que exerceixen les Corts d’arbitratge en administrar-lo \u2013nomenament d’\u00e0rbitres, comunicacions entre les parts, fe del procediment arbitral,\u2026\u2013 han d’estar presidides, \u00e9s inq\u00fcestionable, pel respecte al principi d’igualtat, cosa que \u00e9s tant com dir que la Cort arbitral ha d’actuar amb neutralitat respecte de les parts, amb desinter\u00e8s respecte del thema decidendi, i amb independ\u00e8ncia, amb abs\u00e8ncia de vincles de subjecci\u00f3 \u2013m\u00e9s enll\u00e0 dels que s\u00f3n propis o inherents a l’arbitratge institucional\u2013 que puguin posar en entredit, fonamentalment, l’equanimitat de procedir. En aquest context \u00e9s on s’ha d’entendre la previsi\u00f3 de l’art. 21.1\u00ba LA (LA LLEI 1961\/2003) quan diu: \u00abl’acceptaci\u00f3 obliga els \u00e0rbitres i, si escau, la instituci\u00f3 arbitral, a complir fidelment l’enc\u00e0rrec, incorrent, si no ho fessin, en responsabilitat pels danys i perjudicis que causin per mala fe, temeritat o dol. En els arbitratges encomanats a una instituci\u00f3, el perjudicat tindr\u00e0 acci\u00f3 directa contra la mateixa…\u00bb. (2)<\/p>\n
L’arbitratge institucional ofereix, sens dubte, m\u00e9s garanties que l’arbitratge ad hoc, sempre que la instituci\u00f3 que administra l’arbitratge n’acrediti la neutralitat, oferint garanties de qualitat, transpar\u00e8ncia i objectivitat en l’exercici de les funcions tant d’administraci\u00f3 o organitzaci\u00f3 de l’arbitratge, com, sobretot, en la presa de decisions i en especial en designar o confirmar les persones que intervinguin per resoldre la controv\u00e8rsia sotmesa a la seva administraci\u00f3. No en va, les seves funcions s’incardinen en l’administraci\u00f3 de just\u00edcia, amb la submissi\u00f3 pr\u00e8via de tots o una part dels litigis derivats d’una relaci\u00f3 jur\u00eddica determinada. Les parts d’aquesta relaci\u00f3 jur\u00eddica, li confien, volunt\u00e0riament, l’organitzaci\u00f3 i la reglamentaci\u00f3 de la llera procedimental a trav\u00e9s del qual es resoldran els seus litigis i sovint, tamb\u00e9, el nomenament de la persona o persones que hauran de decidir, secundum allegata et probata, sobre de les peticions respectives formulades en temps i forma. Sense generar confian\u00e7a en una cort arbitral no \u00e9s possible la submissi\u00f3 de les parts, i aquesta confian\u00e7a requereix garantir mecanismes de gesti\u00f3, reglamentaci\u00f3, presa de decisions i nomenament d’\u00e0rbitres, basats en l’excel\u00b7l\u00e8ncia, l’objectivitat i la transpar\u00e8ncia.<\/p>\n
\nL’arbitratge institucional ofereix, sens dubte, m\u00e9s garanties que l’arbitratge ad hoc, sempre que la instituci\u00f3 que administra l’arbitratge n’acrediti la neutralitat, oferint garanties de qualitat, transpar\u00e8ncia i objectivitat.<\/span><\/p>\n\n
\n
\n<\/blockquote>\n
En termes generals, l’arbitratge institucional ofereix m\u00e9s garanties que l’arbitratge ad hoc, perqu\u00e8 la seva actuaci\u00f3 ve avalada per l’experi\u00e8ncia en l’administraci\u00f3 de centenars o milers d’arbitratges, sempre que la instituci\u00f3 que els administra tingui una m\u00ednima implantaci\u00f3 al mercat arbitral \u00bb. Experi\u00e8ncia que alhora garanteix una reglamentaci\u00f3 contrastada per la praxi arbitral, cosa que ofereix m\u00e9s seguretat jur\u00eddica a les parts, tenint en compte la import\u00e0ncia que adquireix el reglament de la Cort arbitral, perqu\u00e8 ex lege integra i entra a formar part de l’acord de voluntat de les parts expressada al conveni arbitral (arts. 4.a i 4.b LA (LA LLEI 1961\/2003)).<\/p>\n
Aquestes garanties addicionals que, sens dubte, ofereix l’arbitratge institucional, es concreten essencialment en aspectes tan rellevants com:<\/p>\n
i) L’an\u00e0lisi refor\u00e7ada de la compet\u00e8ncia de l’\u00e0rbitre, compet\u00e8ncia que deriva de l’exist\u00e8ncia i la validesa d’un pacte de submissi\u00f3 a la Cort arbitral de qu\u00e8 es tracti. A la majoria de reglaments es contempla l’examen previ i prima facie de la compet\u00e8ncia de l’\u00e0rbitre, encara que sotm\u00e8s a la ulterior potestat del mateix per decidir sobre la seva pr\u00f2pia compet\u00e8ncia de conformitat amb principi Kompetenz\u2013Kompetenz i sense perjudici, en \u00faltima inst\u00e0ncia, de la compet\u00e8ncia de la Jurisdicci\u00f3 per resoldre sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, a inst\u00e0ncia de part, d’acord amb els arts. 41.1.a (LA LLEI 1961\/2003) i 41.3 LA (LA LLEI 1961\/2003), i fins i tot d’ofici en el cas de l’art. 41.1.e LA, en relaci\u00f3 amb l’art. 41.3 LA. a seu d’una eventual acci\u00f3 d’anul\u00b7laci\u00f3. Aquest doble o triple examen redunda en una major efici\u00e8ncia arbitral, en evitar eventuals despeses per un arbitratge innecessari, quan la manca de compet\u00e8ncia sigui not\u00f2ria i palm\u00e0ria.<\/p>\n
ii) La designaci\u00f3 o confirmaci\u00f3 dels \u00e0rbitres i si \u00e9s el cas la seva recusaci\u00f3: la instituci\u00f3 en designar \u00e0rbitres ha de seguir processos predeterminats, sotmesos a un deure de transpar\u00e8ncia, i per tant intel\u00b7ligibles i p\u00fablics (3) , aix\u00ed com a un deure de neutralitat respecte de les parts, en un sentit dobjectivitat en la designaci\u00f3, sense que la cort o els qui integrin els seus \u00f2rgans de govern puguin tenir inter\u00e8s respecte del thema decidendi, ni depend\u00e8ncia o vincles de subjecci\u00f3 respecte de les parts en itigi. Aix\u00ed mateix, els reglaments de la majoria de talls arbitrals preveuen la intervenci\u00f3 de la pr\u00f2pia cort en cas de recusaci\u00f3 dels \u00e0rbitres, cosa que comporta a l’arbitratge institucional una millora de la previsi\u00f3 legal, tal com es reconeix a la mateixa Exposici\u00f3 de Motius de la Llei: una doble inst\u00e0ncia per resoldre els sup\u00f2sits de recusaci\u00f3 aporta m\u00e9s certesa preliminar sobre la imparcialitat d’aquesta decisi\u00f3 (4) .<\/p>\n
iii) El seguiment i la regulaci\u00f3 del procediment i el respecte al proc\u00e9s degut: tant el reglament de la instituci\u00f3 com les decisions que aquesta adopti al llarg del procediment arbitral, integren la voluntat de les parts (arts. 4.1\u00ba.a i 4.1\u00ba. b (LA LLEI 1961\/2003)) i amb aix\u00f2 ofereixen m\u00e9s seguretat jur\u00eddica en totes les q\u00fcestions procedimentals de lliure disposici\u00f3, com ara la preclusivitat al\u00b7legat\u00f2ria i probat\u00f2ria o la c\u00e0rrega de la prova i la facilitat probat\u00f2ria, en defecte de pacte entre les parts , per\u00f2 alhora ofereix m\u00e9s seguretat jur\u00eddica respecte de les escasses normes imperatives procedimentals presidides pel respecte degut als principis d’audi\u00e8ncia, contradicci\u00f3 i igualtat d’armes, sense inc\u00f3rrer en situacions d’indefensi\u00f3 de cap de les parts (arts. 24.1\u00ba ( LA LLEI 1961\/2003) i 41.1\u00ba.b, 41.1\u00ba.c, 41.1\u00ba.d i 41.1\u00ba.f (LA LLEI 1961\/2003) LA).<\/p>\n
iv) Els est\u00e0ndards d’\u00fas de la tecnologia aplicada a l’arbitratge: existint encara escasses normes no ja legals, sin\u00f3 fins i tot de soft law, els reglaments de les corts arbitrals constitueixen un marc normatiu excel\u00b7lent per aportar una m\u00ednima seguretat jur\u00eddica i \u00e8tica sobre les garanties que s’han d’oferir en aquesta mat\u00e8ria davant l’accelerada irrupci\u00f3 de la tecnologia i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, amb un comprom\u00eds obligat de confidencialitat i l’assumpci\u00f3 de responsabilitats, per cada usuari, dels riscos derivats de l’\u00fas de sistemes de suport amb intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, per exemple mitjan\u00e7ant programes i plataformes digitals d’acc\u00e9s restringit i segur a l’expedient amb una indexaci\u00f3 \u00e0gil i eficient, per a la r\u00e0pida consulta durant les audi\u00e8ncies i per part dels \u00e0rbitres i els lletrats de les parts, contemplant la possibilitat de proposar observadors de les parts i fins i tot del \u00e0rbitre als punts remots simultanis de celebraci\u00f3 d’audi\u00e8ncies telem\u00e0tiques, o amb l’establiment de sistemes refor\u00e7ats de verificaci\u00f3 de la identitat de les persones que siguin interrogades a dist\u00e0ncia. En aquest sentit, cal no oblidar que si l’art. 30.1\u00ba LA (LA LLEI 1961\/2003) disposa que \u00ab\u2026 llevat que les parts haguessin convingut que no se celebrin audi\u00e8ncies, els \u00e0rbitres les assenyalaran, en la fase apropiada de les actuacions, si qualsevol de les parts ho sol\u00b7licit\u00e9s\u00bb, a realitat est\u00e0 plasmant el dret de les parts no sols a l’oralitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 al voltant, que ha de quedar garantida. I encara que el reglament podria preveure la total abs\u00e8ncia d’oralitat i immediata, no seria raonable ni aconsellable generalitzar-lo a tota mena d’arbitratges, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per a un procediment abreujat espec\u00edfic o en determinats tipus de conflictes, en qu\u00e8 la prova fos essencialment documental.<\/p>\n
v) L’escrutini del laude, essencialment dels seus aspectes formals: a difer\u00e8ncia del que succeeix en un arbitratge ad hoc, \u00e9s habitual que les corts arbitrals, que assumeixen la responsabilitat solid\u00e0ria \u00ab\u2026 pels danys i perjudicis que causin per mala fe, temeritat o dol\u00bb com a conseq\u00fc\u00e8ncia del laude arbitral, vetllen per l’abs\u00e8ncia de motius d’anul\u00b7laci\u00f3 als arbitratges. I aix\u00f2, a m\u00e9s de l’establiment de mecanismes que garanteixin la capacitat, qualitat, imparcialitat i independ\u00e8ncia dels \u00e0rbitres, passa per establir sistemes eficients de verificaci\u00f3 dels laudes dels arbitratges que administren, per evitar que inc\u00f3rreguen en algun vici invalidant dels que poden donar lloc a la seva anul\u00b7laci\u00f3 en virtut dels arts. 18.3\u00ba i 41.1\u00ba LA. Una idea de la import\u00e0ncia d\u201faquest escrutini ens la d\u00f3na el procediment seguit pel Tribunal Arbitral de Barcelona, que preveu fins a tres nivells d\u201fescrutini. Un per part de la Secretaria permanent, un altre pel ponent de la junta de Tribunal que s’assigna a cada expedient i un tercer escrutini per un avaluador extern que fa una revisi\u00f3 anonimitzada quant a la persona de l’\u00e0rbitre, com a garantia addicional amb plena objectivitat . Aquest \u00abcontrol de qualitat\u00bb a m\u00e9s de detectar mers errors materials, de transcripci\u00f3 o c\u00e0lcul, t\u00e9 per objecte assegurar la motivaci\u00f3 raonable del laude tant sobre la pr\u00f2pia compet\u00e8ncia, com sobre les decisions sobre aspectes processals i sobre el fons de la litis, incloent-hi l’obligat pronunciament sobre les costes de l’arbitratge, aix\u00ed com sobre l’arbitrabilitat del thema decidendi, la congru\u00e8ncia del laude, l’abs\u00e8ncia de situacions d’indefensi\u00f3 i l’adequaci\u00f3 del procediment al que pacten les parts i el que estableix la Llei d’arbitratge (LA LLEI 1961\/2003), a m\u00e9s de l’abs\u00e8ncia de cap vulneraci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic, interpretat com el respecte degut als drets fonamentals per part de qualsevol laude (5) .<\/p>\n
vi) Les notificacions, i en especial la del laude arbitral: Encara que cada dia \u00e9s m\u00e9s habitual la digitalitzaci\u00f3 de totes les comunicacions entre les parts, els \u00e0rbitres i les corts arbitrals, la import\u00e0ncia de les mateixes amb vista a evitar qualsevol situaci\u00f3 d’indefensi\u00f3 atribueix a la instituci\u00f3 administradora de l’arbitratge un rol rellevant com a garant de la realitzaci\u00f3 en temps i forma i del car\u00e0cter \u00edntegre tant del contingut com dels destinataris, al llarg de tot l’arbitratge. Els reglaments han d’oferir les garanties necess\u00e0ries en la intermediaci\u00f3 de la cort arbitral, ja sigui a trav\u00e9s de plataformes, repositoris documentals o simplement l’\u00fas de correus electr\u00f2nics o altres mitjans de comunicaci\u00f3 directa.<\/p>\n
I noteu que aquests aspectes, en qu\u00e8 l’arbitratge institucional ofereix m\u00e9s garanties que l’arbitratge ad hoc, s\u00f3n precisament els que poden donar lloc tant a l’anul\u00b7laci\u00f3 del laude nacional (art. 41 LA) com a la denegaci\u00f3 del reconeixement i execuci\u00f3 del laude estranger (art. V del Conveni de Nova York de 1958 ratificat per Espanya l’11 de juliol de 1977).<\/p>\n
\n
\n
II. CONTEXT INTERNACIONAL I EXPERI\u00c8NCIES D’\u00c8XIT A ESPANYA<\/h1>\n<\/h3>\n<\/h3>\n
On l’arbitratge t\u00e9 actualment un desenvolupament m\u00e9s gran \u00e9s en l’\u00e0mbit internacional, a causa de l’abs\u00e8ncia d’una jurisdicci\u00f3 ordin\u00e0ria de car\u00e0cter plenament neutral, especialment per als conflictes derivats de les relacions comercials transnacionals, sens perjudici que lentament tamb\u00e9 es vagi obrint cam\u00ed. arbitratge dom\u00e8stic o intern al nostre pa\u00eds. I en aquest context internacional hi ha diverses institucions internacionals de reconegut prestigi com s\u00f3n la ICC, la LCIA, la CPA o el CIADI fundades, majorit\u00e0riament, a les albors del segle passat (6) . Algunes s\u00f3n entitats absolutament privades, com \u00e9s la LCIA i d’altres plenament de car\u00e0cter p\u00fablic, com \u00e9s el cas del CIADI. Aix\u00f2 no obstant, el m\u00e9s habitual \u00e9s que les corts d’arbitratge s’integrin en estructures de car\u00e0cter associatiu privat o eminentment privat, sense \u00e0nim de lucre, tal com exigeix en el nostre cas l’art. 14 LA per a les corts arbitrals que tinguin la seu a Espanya.<\/p>\n
En aquest sentit, al nostre pa\u00eds es van obrint cam\u00ed institucions arbitrals d’\u00e0mbit global o internacional, encara que de creaci\u00f3 m\u00e9s recent, com \u00e9s el cas del CIAM a Madrid i el TAB a Barcelona. El Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) \u00e9s un centre arbitral permanent constitu\u00eft el 1989 per la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona, el Col\u00b7legi de Notaris de Catalunya, el Col\u00b7legi de l’Advocacia de Barcelona i el Consell de l’Advocacia de Catalunya, a qui posteriorment es van sumar el Deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya i l’Associaci\u00f3 Intercol\u00b7legial, que agrupa m\u00e9s de 100 professions col\u00b7legiades tan diverses com a procuradors, graduats socials, administradors de finques, agents de la propietat immobili\u00e0ria, economistes, censors jurats, mediadors d’assegurances, bi\u00f2legs, veterinaris, metges, infermers, farmac\u00e8utics, psic\u00f2legs, qu\u00edmics, arquitectes, arquitectes t\u00e8cnics, enginyers inform\u00e0tics, ge\u00f2grafs, enginyers agr\u00f2noms, enginyers industrials, enginyers de camins, enginyers en telecomunicacions, periodista<\/p>\n
La hist\u00f2ria del TAB \u00e9s un cas d’\u00e8xit, avan\u00e7at al seu temps, ja que el 1989 va aconseguir unir quatre institucions significatives de la societat catalana (la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona, l’Advocacia barcelonina i catalana i el Notariat) que es van posar de acord en la seva creaci\u00f3 i impuls inicial. Hist\u00f2ria d’\u00e8xit que, en bona mesura, s’ha repetit recentment amb la creaci\u00f3 el 2020 del Centre Internacional d’Arbitratge de Madrid (CIAM), fruit de la uni\u00f3 estrat\u00e8gica de la Cambra de Comer\u00e7 de Madrid, la Cambra de Comer\u00e7 d’Espanya, l’Associaci\u00f3 Tall Civil i Mercantil d’Arbitratge (de l’Advocacia de l’Estat) i el Col\u00b7legi d’Advocats de Madrid.<\/p>\n
En tots dos casos es tracta de talls internacionals d’arbitratge permanents de prestigi. Institucions arbitrals avalades i basades en lexperi\u00e8ncia negociadora, arbitral i de soluci\u00f3 de conflictes de les institucions que les integren. L’experi\u00e8ncia de milers d’arbitratges administrats, en tots dos casos, ja sigui per la pr\u00f2pia cort o pels qui la integren, contribueixen a consolidar l’arbitratge institucional de qualitat al nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Es tracta de contribuir, des de l’experi\u00e8ncia i l’excel\u00b7l\u00e8ncia, a la soluci\u00f3 dels conflictes de manera especialitzada i per aix\u00f2 garant del coneixement dels usos i la regulaci\u00f3 del sector implicat, en un temps raonable, un temps mitj\u00e0 de sis mesos; a trav\u00e9s d’un procediment flexible i adaptable a les necessitats de defensa i de prova de cada cas concret, mitjan\u00e7ant una administraci\u00f3 o organitzaci\u00f3 basada en l’\u00fas de les noves tecnologies en especial en les comunicacions i en la celebraci\u00f3 d’audi\u00e8ncies sense necessitat de despla\u00e7aments m\u00e9s que quan calgui, amb garanties de neutralitat de la cort arbitral i d’independ\u00e8ncia i imparcialitat dels \u00e0rbitres, d’efici\u00e8ncia en la gesti\u00f3 del conflicte, i de confidencialitat, que eviti possibles perjudicis i danys reputacionals injustos per a les dues parts.<\/p>\n
\nEs tracta de contribuir, des de l’experi\u00e8ncia i l’excel\u00b7l\u00e8ncia, a la soluci\u00f3 dels conflictes de manera especialitzada i per aix\u00f2 garant del coneixement dels usos i la regulaci\u00f3 del sector implicat.<\/span><\/p>\n\n<\/blockquote>\n
En tots dos casos el requisit legal que les corts d’arbitratge han de vetllar per la capacitat i per la independ\u00e8ncia dels \u00e0rbitres, aix\u00ed com per la transpar\u00e8ncia en el procediment seguit per a la seva designaci\u00f3 (art. 14.3\u00ba LA), comporta que s’assumeixin certs compromisos, especialment, en mat\u00e8ria de transpar\u00e8ncia. Aix\u00ed, el CIAM a la seva web fa p\u00fablic el llistat d’\u00e0rbitres designats en casos precedents ordenats per la seva nacionalitat i el seu nou reglament, que entrar\u00e0 en vigor el gener del 2024, el Centre Internacional d’Arbitratge de Madrid (CIAM) preveu dos sistemes diferents de designaci\u00f3 d’\u00e0rbitres segons les circumst\u00e0ncies concretes de cada cas:<\/p>\n
a) nomenament pel sistema de llista, que s’inicia amb una llista de candidats preparada ad hoc des de la Secret\u00e0ria General i filtrada per la Comissi\u00f3 de Designacions que s’envia a les parts, les quals poden titllar un ter\u00e7 dels noms proposats, ordenant la resta per ordre de prefer\u00e8ncia, resultant nomenat \u00e0rbitre el candidat amb m\u00e9s prefer\u00e8ncia pel conjunt de les parts;<\/p>\n
b) nomenament directe, en qu\u00e8 la secret\u00e0ria general prepara una llista preliminar de candidats que es presenta a la Comissi\u00f3 de Designacions, que \u00e9s qui tria l’\u00e0rbitre nomenat i un substitut. En ambd\u00f3s casos, el control de disponibilitat i de conflicte d’interessos es pot efectuar de manera simult\u00e0nia al nomenament i per aix\u00f2 amb car\u00e0cter previ a comunicaci\u00f3 a les parts. Per la seva banda, el TAB publica a la seva web una llista d\u201f\u00e0rbitres ordenats per especialitats, llista que s\u201fha confeccionat conforme a l\u201fart. 11 del seu reglament previ concurs de m\u00e8rits gestionat des de la Comissi\u00f3 d’\u00c0rbitres, d’acord amb els criteris dels protocols \u00abde candidatures a \u00e0rbitre\u00bb i \u00abde formaci\u00f3 d’\u00e0rbitres\u00bb, tots dos publicats al web corporatiu del TAB. \u00c9s una llista oberta i per tant en permanent actualitzaci\u00f3. D’acord amb aquests protocols per incorporar-se a la llista cal superar un concurs p\u00fablic de m\u00e8rits acreditant suficientment una m\u00ednima experi\u00e8ncia professional ininterrompuda de deu anys, el grau o la titulaci\u00f3 professional que s’ostenti, l’experi\u00e8ncia i especialitat suficientment acreditada, aix\u00ed com acreditar l’experi\u00e8ncia i la formaci\u00f3 en mat\u00e8ria d’arbitratge i els idiomes en qu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 d’ordenar i resoldre un arbitratge (7) .<\/p>\n
El Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) tamb\u00e9 preveu dos sistemes de designaci\u00f3 d\u201f\u00e0rbitres, segons les circumst\u00e0ncies de cada cas concret, sempre en defecte d\u201facord entre les parts:<\/p>\n
a) el sistema de llista restringida als especialistes de la mat\u00e8ria controvertida que no tinguin un notori conflicte d’inter\u00e8s, extractats de la llista sorgida d’aquest concurs de m\u00e8rits previ i permanent, i de la llista restringida dels quals es designa de forma aleat\u00f2ria (objectiva) quan s\u00f3n diverses les persones amb el mateix grau d’excel\u00b7l\u00e8ncia i idone\u00eftat per a aquest arbitratge,<\/p>\n
b) nomenament directe de la persona m\u00e9s id\u00f2nia, cas en qu\u00e8 tamb\u00e9 pot recaure en una persona aliena a la llista d’aquest concurs de m\u00e8rits previ i permanent. En tot cas les designes del TAB es motiven explicitant el sistema seguit i els motius pels quals se segueix un m\u00e8tode o un altre en cada cas, i en especial en el cas de designa directa s’han de motivar les raons singulars que aconsellen designar una persona concreta i, si escau, externa a la llista elaborada previ concurs de m\u00e8rits (art. 11 RTAB). Tot aix\u00f2 per tal de garantir la m\u00e0xima objectivitat en el nomenament dels \u00e0rbitres, per\u00f2 sempre dins de l’excel\u00b7l\u00e8ncia i l’especialitzaci\u00f3 necess\u00e0ries en tot arbitratge.<\/p>\n
Tant el CIAM com el TAB preveuen als seus reglaments que, si la recusaci\u00f3 es planteja davant els \u00e0rbitres i no \u00e9s acceptada per l’\u00e0rbitre afectat o per l’altra banda, ser\u00e0 la cort qui decideixi definitivament sobre la recusaci\u00f3 pr\u00e8via audi\u00e8ncia de tots dos i pr\u00e0ctica de la prova oportuna. En aquesta decisi\u00f3, aix\u00ed mateix, la cort decidir\u00e0 sobre les costes de l’incident de recusaci\u00f3. I amb aix\u00f2 s’aporta un grau d’objectivitat m\u00e9s gran davant de situacions d’un eventual conflicte d’interessos, que l’Exposici\u00f3 de Motius de la Llei reconeix que s’atribueix als \u00e0rbitres nom\u00e9s per evitar dilacions indegudes, en cas d’atribuir-se aquesta decisi\u00f3 directament a la Jurisdicci\u00f3. Finalment, amb vista a refor\u00e7ar la qualitat i l’objectivitat dels laudes arbitrals, ambdues institucions incorporen als seus reglaments mecanismes refor\u00e7ats d’escrutini dels laudes, en els arbitratges administrats per aquestes. En cas del TAB, l’art. 41 del seu Reglament disposa que \u00ababans de signar el laude, els \u00e0rbitres ho sotmetran al TAB, que podr\u00e0, dins dels deu dies seg\u00fcents, proposar modificacions estrictament formals. Igualment, el TAB podr\u00e0, respectant en tot cas la llibertat de decisi\u00f3 dels \u00e0rbitres, cridar la seva atenci\u00f3 sobre aspectes relacionats amb el fons de la controv\u00e8rsia, aix\u00ed com sobre la determinaci\u00f3 i el desglossament de les costes. L’examen previ del laude pel TAB no suposar\u00e0 en cap cas que aquest assumeixi cap responsabilitat sobre el contingut del laude\u00bb.<\/p>\n
Al Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) l’escrutini del laude es porta a terme per partida triple: a) des dels serveis jur\u00eddics de la Secretaria del TAB per m\u00e9s duna persona; b) per part del Ponent, un membre de la Junta del TAB designat a cada arbitratge, com a \u00abrepresentant del TAB a cada expedient i el responsable d’aquest i de totes les decisions que l’afectin, davant del TAB\u00bb, com assenyala la D.A. 4a del Reglament del TAB i c) per part d’un avaluador extern que fa una valoraci\u00f3 anonimitzada, quant a la persona de l’\u00e0rbitre, del laude i del mateix \u00e0rbitre, com preveu el Protocol de revisi\u00f3 dels laudes.<\/p>\n
\n
\n
III. FOMENT I IMPLUS DE L’ARBITRATGE INSTITUCIONAL<\/h1>\n<\/h3>\n<\/h3>\n
La Llei 60\/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge (LA LLEI 1961\/2003) afirma a la seva exposici\u00f3 de motius (I) que al nostre pa\u00eds des de l’anterior legislaci\u00f3 (de 1988) \u00ab… s’ha establert l’arbitratge institucional; s’han consolidat pr\u00e0ctiques uniformes, sobretot en arbitratges internacionals\u2026\u00bb i als arts. 14 i 21 es contemplen els quatre requisits que han de complir les institucions arbitrals, en concret:<\/p>\n
\u00ab1. Constituir-se en forma de corporaci\u00f3 de dret p\u00fablic o entitat p\u00fablica que pugui exercir funcions arbitrals, segons les normes reguladores, o en forma d’associaci\u00f3 o entitat sense \u00e0nim de lucre, els estatuts de les quals prevegin funcions arbitrals.<\/p>\n
2. Exercir les funcions d’acord amb el propi reglament.<\/p>\n
3. Vetllar pel compliment de les condicions de capacitat dels \u00e0rbitres i per la transpar\u00e8ncia en la designaci\u00f3, aix\u00ed com la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
4. Contractar una asseguran\u00e7a de responsabilitat civil o garantia equivalent, en la quantia que reglament\u00e0riament s’estableixi, cosa que encara s’ha de fer. Aix\u00f2 no obstant, se n’exceptuen aquesta obligaci\u00f3 a les entitats p\u00fabliques i als sistemes arbitrals integrats o dependents de les administracions p\u00fabliques\u00bb.<\/p>\n
Amb tot, la Llei 11\/2011, del 20 de maig (LA LLEI 10411\/2011), de reforma de la Llei 60\/2003, del 23 de desembre, d’Arbitratge (LA LLEI 1961\/2003), que va afegir els dos \u00faltims requisits, fa un decidit pas per afavorir l’arbitratge institucional, per\u00f2 de molt curt abast. En efecte, la Llei introdueix el nou article 11 bis amb la redacci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n
\u00abArticle 11 bis. Arbitratge estatutari. 1. Les societats de capital poden sotmetre a arbitratge els conflictes que s’hi plantegin.<\/p>\n
2. La introducci\u00f3 als estatuts socials d’una cl\u00e0usula de submissi\u00f3 a arbitratge requereix el vot favorable d’almenys dos ter\u00e7os dels vots corresponents a les accions oa les participacions en qu\u00e8 es divideixi el capital social.<\/p>\n
3. Els estatuts socials poden establir que la impugnaci\u00f3 dels acords socials pels socis o administradors quedi sotmesa a la decisi\u00f3 d’un o diversos \u00e0rbitres, encomanant-se l’administraci\u00f3 de l’arbitratge i la designaci\u00f3 dels \u00e0rbitres a una instituci\u00f3 arbitral\u00bb.<\/p>\n
Per aix\u00f2 l’arbitratge en mat\u00e8ria d’impugnaci\u00f3 d’acords socials ha de ser necess\u00e0riament institucional. Cal entendre, sens dubte que quan els estatuts d’una societat contemplin un pacte de submissi\u00f3 a un arbitratge ad hoc, aquest no ser\u00e0 oposable per impugnar acords socials, perqu\u00e8 els estatuts nom\u00e9s poden sotmetre aquesta mat\u00e8ria (impugnaci\u00f3 d’acords socials) al arbitratge institucional. Per a qualsevol altre conflicte societari, el pacte arbitral, de submissi\u00f3 a un arbitratge ad hoc, ser\u00e0 plenament v\u00e0lid i oponible per les vies legals (arts. 11.1\u00ba, 11.3\u00ba i 23 LA i arts. 63 (LA LLEI 58\/2000) i 722 LEC (LA LLEI 58\/2000)). Tot i aix\u00ed, com a mesura per impulsar l’arbitratge institucional, \u00e9s de molt curt abast.<\/p>\n
En aquest sentit, i encara que l’arbitratge ad hoc ja s’ha anat convertint de facto, que no d’iure, en residual al nostre pa\u00eds, on abans era habitual la submissi\u00f3 per exemple al deg\u00e0 o degana del col\u00b7legi de l’advocacia d’una determinada localitat . O de la seva cambra de comer\u00e7, o la persona que design\u00e9s com a \u00e0rbitre qui ostent\u00e9s un d’aquests c\u00e0rrecs, avui dia \u00e9s una f\u00f3rmula en des\u00fas. En el seu lloc, com hem exposat ut supra, han emergit talls arbitrals de qualitat afavorits per l’advocacia, el notariat, els registradors, altres col\u00b7legis professionals, associacions empresarials i cambres de comer\u00e7, que des de l’experi\u00e8ncia acumulada ofereixen un servei d’organitzaci\u00f3 de l’arbitratge molt m\u00e9s competitiu, neutral, eficient i transparent.<\/p>\n
Sense perjudici que la pr\u00f2pia praxi i el propi \u00abmercat de l’arbitratge\u00bb han portat aquesta premin\u00e8ncia de l’arbitratge institucional o administrat sobre el mer arbitratge ad hoc, per al cas concret, la conveni\u00e8ncia de fomentar l’arbitratge institucional des dels poders p\u00fablics deriva de la necessitat evitar els que s’han anomenat \u00abxiringuitos arbitrals\u00bb que perjudiquen la imatge de l’arbitratge com a instituci\u00f3 jur\u00eddica, del nostre pa\u00eds com a seu segura d’arbitratges i la resoluci\u00f3 de conflictes fora de l’\u00e0mbit judicial, en general. No pot arrelar una veritable cultura del di\u00e0leg, el pacte i la just\u00edcia alternativa dels ADR, que contribueixi a una resoluci\u00f3 m\u00e9s eficient dels conflictes, sense col\u00b7lapsar la que hauria de ser l’\u00faltima r\u00e0tio judicial, en cas de fracassar l’autocomposici\u00f3 i l’arbitratge en aquells molts \u00e0mbits en qu\u00e8 aquests m\u00e8todes alternatius s\u00f3n a m\u00e9s els m\u00e9s adequats per resoldre el conflicte d’una manera r\u00e0pida, eficient, flexible i sense judicis paral\u00b7lels (amb confidencialitat). Aix\u00ed, per exemple, de la mediaci\u00f3 se’n parla molt, per\u00f2 no s’implementen veritables pol\u00edtiques per fomentar-la, i de la mateixa manera des dels poders p\u00fablics, avui dia, ni es parla de l’arbitratge ni ho fomenten com haurien de fer-ho.<\/p>\n
En un article recent el prestigi\u00f3s mediador Carles Garcia Roqueta (8) proposa l’adopci\u00f3 de mesures com ara la creaci\u00f3 d’un segell de qualitat per a la mediaci\u00f3\/ADR, que identifiqui les empreses i organitzacions que integrin el comprom\u00eds de participar en mediaci\u00f3 o ADR , a les seves estructures i acords. I aix\u00f2, en el nostre cas, es pot predicar tant de l’\u00e0mbit p\u00fablic (arbitratge de consum, de transports, etc.) com a privat (arbitratge comercial i arbitratge d’inversions).<\/p>\n
\nDe la mediaci\u00f3 se’n parla molt, per\u00f2 no s’implementen veritables pol\u00edtiques per fomentar-la, i de la mateixa manera des dels poders p\u00fablics, avui dia, ni es parla de l’arbitratge ni ho fomenta com haurien de fer-ho.<\/span><\/p>\n\n
\n<\/blockquote>\n
En el cas de l’arbitratge, tot aix\u00f2 demanaria a m\u00e9s regular els m\u00ednims requisits de formaci\u00f3 dels \u00e0rbitres i d’organitzaci\u00f3 de les corts arbitrals per garantir uns est\u00e0ndards de qualitat o excel\u00b7l\u00e8ncia, de manera similar al que passa respecte de la mediaci\u00f3. Aspectes que b\u00e9 es puguin regular en el reglament que ja s’hauria d’haver aprovat en desenvolupament del que preveu l’art. 21.2n LA despr\u00e9s de la seva modificaci\u00f3 per la Llei 11\/2011, de 20 de maig (LA LLEI 10411\/2011), de reforma de la Llei 60\/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge (LA LLEI 1961\/2003).<\/p>\n
A m\u00e9s, a la proposta encertada de Garc\u00eda Roqueta es podria afegir la implantaci\u00f3 de certes pol\u00edtiques de bonificacions fiscals per a les empreses que recorrin a aquests m\u00e8todes de just\u00edcia alternativa (mediaci\u00f3, arbitratge, conciliaci\u00f3, just\u00edcia col\u00b7laborativa o restaurativa, etc.) per la reducci\u00f3 de temps en la gesti\u00f3 de conflicte i de costos per a la Hisenda P\u00fablica que tot aix\u00f2 comporta, davant de la judicialitzaci\u00f3 de tots els conflictes, sense valorar pr\u00e8viament el m\u00e8tode m\u00e9s adequat ad casum, per resoldre cada conflicte concret.<\/p>\n
A aix\u00f2 encara caldria afegir campanyes p\u00fabliques de difusi\u00f3 i democratitzaci\u00f3 dels avantatges que aquests m\u00e8todes extrajudicials de resoluci\u00f3 de controv\u00e8rsies poden aportar per a les parts en litigi en alguns \u00e0mbits espec\u00edfics com el sanitari, el consum, el ve\u00efnal, l’escolar i acad\u00e8mic o les societats familiars, respecte de la mediaci\u00f3, o l’\u00e0mbit de la construcci\u00f3, les noves tecnologies, els contractes de col\u00b7laboraci\u00f3 mercantil, el societari, el successori i els contractes en general respecte de l’arbitratge.<\/p>\n
L’adopci\u00f3 d’aquestes, i d’altres possibles, mesures de foment i impuls dels ADR haurien de portar aparellades l’exig\u00e8ncia dels qui se n’afavoreixin, sobretot de les institucions arbitrals, d’uns est\u00e0ndards m\u00ednims no nom\u00e9s de qualitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 de respecte i garantia als deures de confidencialitat i neutralitat (art. 14 LA) i fins i tot l’adopci\u00f3 de mesures per garantir el respecte dels Drets Humans, de prevenci\u00f3 del blanqueig de capitals, i en favor de la sostenibilitat, en la mesura que es destinin fons p\u00fablics a aquestes mesures.<\/p>\n
Tot aix\u00f2, sense oblidar la truncada i necess\u00e0ria reforma de la legislaci\u00f3 processal civil per vincular la condemna a costes a l’ab\u00fas del servei p\u00fablic de just\u00edcia, com a primer recurs, quan hauria de ser la darrera r\u00e0tio, ja sigui exonerant o moderant les costes, com es proposava al malaguanyat Avantprojecte de Llei de Mesures d’Efici\u00e8ncia Processal del Servei P\u00fablic de Just\u00edcia (9) , encara que incomprensiblement s’oblid\u00e9s de l’arbitratge (10) . No obstant aix\u00f2, aquesta vinculaci\u00f3 exigiria, segons el meu parer, que els poders p\u00fablics implementin les anteriors pol\u00edtiques de foment i difusi\u00f3 dels ADR, ja que no \u00e9s possible exigir als ciutadans ia les empreses que utilitzin vies extrajudicials per resoldre els seus conflictes , sense pol\u00edtiques pr\u00e8vies que garanteixin per a aquestes vies: uns m\u00ednims de qualitat, campanyes de difusi\u00f3 per donar-les a con\u00e8ixer, aix\u00ed com pol\u00edtiques fiscals i administratives que premi\u00efn l’\u00fas dels sistemes extrajudicials de resoluci\u00f3 de conflictes, en benefici de tots els ciutadans i de la tan necess\u00e0ria descongesti\u00f3 judicial. I aix\u00f2, encara que la fi d’aquests m\u00e8todes d’ADR no sigui la desjudicialitzaci\u00f3 en si mateixa, sin\u00f3 la soluci\u00f3 del conflicte, per\u00f2 si \u00e9s un efecte que sens dubte se’n deriva, en benefici de tothom. (11)<\/p>\n
<\/h1>\n<\/h1>\n
\n
\n
—————-<\/p>\n
\n
\n
\n
(1)<\/p>\n
D’acord amb l’art. 22 de la Llei de 22 de desembre de 1953 per la qual es van regular els arbitratges de Dret Privat fins a l’aprovaci\u00f3 de la Llei d’Arbitratge de 1988 (LA LLEI 2257\/1988): \u00abEls \u00e0rbitres han de ser designats, en tot cas, de com\u00fa acord. No ser\u00e0 v\u00e0lid el pacte de deferir a una de les parts, oa un tercer, la facultat de fer el nomenament de cap\u00bb.<\/p>\n
\n
(2)<\/p>\n
La STSJ de Madrid 8911\/2016 de 19 de juliol de 2016 analitza el r\u00e8gim jur\u00eddic de l’arbitratge institucional al seu FJ Sis\u00e8 destacant la limitaci\u00f3 de l’autonomia de la voluntat que suposa l’arbitratge institucional quan l’art. 4a LA assenyala que \u00abquan una disposici\u00f3 de la Llei d’arbitratge (LA LLEI 1961\/2003) deixi a les parts la facultat de decidir lliurement sobre un assumpte, les faculta, alhora, perqu\u00e8, sobre aquest assumpte \u2014excepte en el cas i del que preveu l’art. 34 LA\u2014, pugui resoldre, en lloc de les parts i en virtut de la seva decisi\u00f3, una instituci\u00f3 arbitral\u00bb, sent encara m\u00e9s clara aquella limitaci\u00f3 de l’autonomia de la voluntat a l’art. 4.b LA quan \u00abexpressa i terminantment, proclama com a integrades al conveni arbitral les disposicions del Reglament d’Arbitratge a qu\u00e8 les parts s’hagin sotm\u00e8s\u00bb, destacant que a l’Exposici\u00f3 de Motius de la Llei s’afirma que la voluntat de les parts \u00ab\u2026 s’ent\u00e9n integrada per les decisions que pugui adoptar, si escau, la instituci\u00f3 administradora de l’arbitratge, en virtut de les seves normes, o les que puguin adoptar els \u00e0rbitres, en virtut del Reglament arbitral a qu\u00e8 s’hagin sotm\u00e8s les parts. Es produeix, per tant, una mena d’integraci\u00f3 del contingut del contracte d’arbitratge o conveni arbitral que, per aquesta disposici\u00f3, passa a ser en aquests casos un contracte normatiu. D’aquesta manera, l’autonomia privada en mat\u00e8ria d’arbitratge es pot manifestar tant directament, mitjan\u00e7ant declaracions de voluntat de les parts, com indirectament, mitjan\u00e7ant la declaraci\u00f3 de voluntat que l’arbitratge sigui administrat per una instituci\u00f3 arbitral o es regeixi per un reglament arbitral\u00bb.<\/p>\n
\n
(3)<\/p>\n
La necess\u00e0ria publicitat dels processos seguits per nomenar \u00e0rbitres en general i en cada cas concret, per tal de la transpar\u00e8ncia exigida per l’art. 14.3\u00ba LA, no est\u00e0 en absolut renyida amb la necess\u00e0ria confidencialitat de les dades de les parts i la resta de dades d’identificaci\u00f3 del conflicte sotm\u00e8s a la cort, que exigeix l’art. 24.2\u00ba LA, i que es refereix exclusivament a \u00ables informacions que (es) coneguin a trav\u00e9s de les actuacions arbitrals\u00bb.<\/p>\n
\n
(4)<\/p>\n
A l’apartat IV in fine es reconeix que: \u00abLa possibilitat d’acudir directament als tribunals davant la decisi\u00f3 desestimat\u00f2ria de la recusaci\u00f3 tindria, sens dubte, l’avantatge d’una certesa preliminar sobre la imparcialitat, per\u00f2 es prestaria a una utilitzaci\u00f3 dilat\u00f2ria de aquesta facultat. S’estima que seran molt menys freq\u00fcents els sup\u00f2sits en qu\u00e8 una recusaci\u00f3 ser\u00e0 indegudament desestimada i donar\u00e0 lloc a la nul\u00b7litat de tot el procediment arbitral que els casos en qu\u00e8 es formularien pretensions immediates davant de l’autoritat judicial amb la finalitat de dilatar el procediment\u00bb.<\/p>\n
\n
(5)<\/p>\n
Ja sigui un laude de dret o d’equitat, o fins i tot un laude transaccional, tot laude ha de respectar l’ordre p\u00fablic. I aquest no es pot equiparar al conjunt de normes imperatives de l’ordenament jur\u00eddic aplicable, sin\u00f3 tan sols les que afecten els drets fonamentals reconeguts per aquest. De la mateixa manera que, d’acord amb l’art. 34.3 LA, tot laude ha de respectar tamb\u00e9 \u00ables estipulacions del contracte\u00bb (litigi\u00f3s) i ha de \u00abtenir en compte els usos aplicables\u00bb, \u00e9s a dir els del sector de qu\u00e8 es tracti. En definitiva, els usos aplicables, els pactes contractuals i els drets fonamentals de l’ordenament jur\u00eddic aplicable han de ser respectats per tot el laude arbitral.<\/p>\n
\n
(6)<\/p>\n
La Cambra de Comer\u00e7 Internacional (ICC) es va fundar el 1919 com a organitzaci\u00f3 empresarial d’\u00e0mbit mundial amb seu a Par\u00eds que, entre d’altres, presta serveis com a tall permanent d’arbitratge. La London Court of Arbitration (LCIA) es va fundar el 1892, encara que inicialment es va denominar The City of London Chamber of Arbitration, i juntament amb el Chartered Institute, constitueixen les institucions d’administraci\u00f3 d’arbitratge i de registre d’\u00e0rbitres m\u00e9s rellevants Regne Unit. Per la seva banda, la Cort Permanent d’Arbitratge (CPA), constitu\u00efda per un tractat internacional el 1899, \u00e9s una organitzaci\u00f3 intergovernamental per a la resoluci\u00f3 de conflictes internacionals amb alguna part p\u00fablica o estatal, amb seu a l’Haia, i vinculada a la Confer\u00e8ncia de Pau de les Nacions Unides. El Centre Internacional d’Arranjament de Difer\u00e8ncies relatives a Inversions (CIADI), amb seu a Washington, \u00e9s un centre integrat al Banc Mundial, per a la soluci\u00f3 de conflictes entre governs i inversors estrangers.<\/p>\n
\n
(7)<\/p>\n
Extrems que es poden acreditar de maneres molt diverses, com ara certificacions o t\u00edtols acad\u00e8mics, publicacions, programes de cursos, jornades o confer\u00e8ncies en qu\u00e8 consti la intervenci\u00f3 de la persona candidata o documents professionals, com laudes o escrits jur\u00eddics de defensa d’una de les parts en un procediment judicial o arbitral.<\/p>\n
\n
(8)<\/p>\n
C. Garc\u00eda Roqueta, \u00abLa mediaci\u00f3 i la seva mirada europea\u00bb a Revista Economist & Juris de 28\/10\/2023.<\/p>\n
\n
(9)<\/p>\n
L’art. 4.3 de l’Avantprojecte establia que: \u00abSi s’inici\u00e9s un proc\u00e9s judicial amb el mateix objecte que el de la pr\u00e8via activitat negocial intentada sense acord, els tribunals han de tenir en consideraci\u00f3 l’actitud de les parts respecte a la soluci\u00f3 amistosa i l’eventual ab\u00fas del servei p\u00fablic de Just\u00edcia en pronunciar-se sobre les costes i aix\u00ed mateix per a la imposici\u00f3 de multes o sancions previstes, tot aix\u00f2 en els termes establerts a la Llei 1\/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil (LA LLEI 58\/2000)\u00bb.<\/p>\n
\n
(10)<\/p>\n
He de per mi, que proposar a la part contr\u00e0ria acudir a l’Arbitratge per resoldre un conflicte, mitjan\u00e7ant la signatura d’un pacte arbitral ex post litis, encara que es tracti d’un m\u00e8tode heterocompositiu, contribuiria tant o m\u00e9s que la resta dels ADR a evitar el ab\u00fas del servei p\u00fablic de Just\u00edcia. L’arbitratge no nom\u00e9s intenta oferir una soluci\u00f3 extrajudicial, sin\u00f3 que l’assegura en tot cas, perqu\u00e8 exclou la possibilitat de resoldre el fons del litigi per la llera judicial, hi hagi (art. 36 LA) o no (art. 11.1 LA) acord a pel que fa al fons del conflicte. L’arbitratge nom\u00e9s requereix acord de voluntats quant a la llera procedimental per resoldre’l, i si \u00e9s el cas quant a la persona cridada a fer-ho (l’\u00e0rbitre).<\/p>\n
\n
(11)<\/p>\n
He de per mi, que proposar a la part contr\u00e0ria acudir a l’Arbitratge per resoldre un conflicte, mitjan\u00e7ant la signatura d’un pacte arbitral ex post litis, encara que es tracti d’un m\u00e8tode heterocompositiu, contribuiria tant o m\u00e9s que la resta dels ADR a evitar el ab\u00fas del servei p\u00fablic de Just\u00edcia. L’arbitratge no nom\u00e9s intenta oferir una soluci\u00f3 extrajudicial, sin\u00f3 que l’assegura en tot cas, perqu\u00e8 exclou la possibilitat de resoldre el fons del litigi per la llera judicial, hi hagi (art. 36 LA) o no (art. 11.1 LA) acord a pel que fa al fons del conflicte. L’arbitratge nom\u00e9s requereix acord de voluntats quant a la llera procedimental per resoldre’l, i si \u00e9s el cas quant a la persona cridada a fer-ho (l’\u00e0rbitre).<\/p>\n
\n
\n
\n
\n
\n
Frederic Munn\u00e9 Catarina<\/strong><\/span><\/p>\nPresident del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), advocat, doctor en dret i soci de Dret Privat<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Autor: Frederic Munn\u00e9 Catarina President del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) Advocat i doctor en dret Soci de Dret Privat Publicat per: Revista LA LEY mediaci\u00f3 i arbitratge, N\u00ba 17, Octubre – Desembre de 2023, Editorial LA LEY (LINK) Data de publicaci\u00f3: 19\/12\/2023 Temps de lectura: 15 min. Aquest treball analitza les garanties que ofereix […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":312458,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[12,13],"tags":[55,485,61,545,500,54],"class_list":["post-312448","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-formacio","category-reglament","tag-arbitratge","tag-arbitratge-2","tag-arbitres","tag-institucional-2","tag-integracion","tag-tab-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/312448","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=312448"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/312448\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/312458"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=312448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=312448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/tab.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=312448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}