Autor: Stefan Rating
Advocat especialitzat en Dret de la Competència de la UE
Doctor en Dret
Data: 12/07/2023
Temps de lectura: 4 min.
El tribunal suprem (Cour de cassation) de Bèlgica s’ha pronunciat sobre una qüestió molt controvertida des de sempre al món de l’arbitratge: el paper dels secretaris del tribunal arbitral a la redacció d’un laude arbitral
En l’assumpte Emek İnşaat Şti Ltd et WTE Wassertechnik GmbH c/ Union européenne (ECLI:BE:CASS:2023:ARR.20230424.3F.1, l’original francès del qual està DISPONIBLE AQUÍ) va confirmar una sentència d’instància segons la qual un laude de la CCI pot ser redactat pel secretari administratiu del tribunal si els àrbitres en revisen la tasca.
Els fets són que la Comissió Europea va contractar la constructora xipriota Emek i una filial del grup alemany WTE el 2009 per construir un sistema de clavegueram a Famagusta, ciutat costanera de la part de Xipre controlada per Turquia. Tres anys més tard va sorgir una disputa per defectes en aquest sistema, passant l’assumpte a un adjudicador de la FIDIC i després a un tribunal de la CCI amb seu a Brussel·les.
El 2020, el tribunal arbitral, compost per l’austríac Dr. Andreas Reiner, president; la belga Vera Van Houtte; i el suís Jean-Marie Vulliemin, va dictar un laude parcial, favorable en gran mesura a la Comissió Europea.
Tot seguit, els contractistes van enviar un correu electrònic a cada àrbitre preguntant quin paper havia exercit la secretària del tribunal a la redacció d’algunes parts del laude. Es tractava de la croata Tamara Manasijević, membre del bufet vienès de Reiner (ARP) i, incidentalment, àrbitre amb gairebé una dècada d’experiència i especialitzada en temes de construcció i enginyeria.
La resposta del president del tribunal arbitral va ser que Manasijević havia redactat algunes parts del laude, però que aquest no contenia «ni una sola frase» que ell no hagués revisat i, si escau, corregit. Reiner va acabar dimitint a causa del to «agressiu» i «vexatori» dels contractistes, les envestides dels quals li feien sentir que ja no podia ser imparcial.
Els contractistes, per la seva banda, van sol·licitar l’anul·lació del laude parcial davant el Tribunal de Primera Instància (TPI) de Brussel·les al·legant una infracció de la llei d’enjudiciament civil belga (Code judiciaire), concretament del seu art. 11, que prohibeix els jutges “delegar la seva jurisdicció”.
El TPI va decidir el 2021 que un secretari administratiu podia redactar «tot o part del laude» d’un tribunal arbitral sempre que un àrbitre revisés la feina. També va validar que els secretaris redactin preguntes perquè els àrbitres les formulin a les audiències. És una de les primeres sentències que interpreten en aquesta qüestió la Nota de la CCI a les parts i als tribunals arbitrals sobre la conducció de l’arbitratge. Efectivament, el contracte de les parts va incorporar, a proposta del tribunal arbitral, la Nota de la CCI d’1 de gener de 2019, moltes de les disposicions de les quals continuen sent similars o idèntiques després de l’actualització d’11 de març de 2021.
Així, el TPI havia recordat les àmplies facultats del secretari administratiu segons l’apartat 185 de la dita Nota, concloent que «pot ser necessari que aquest secretari realitzi un treball intel·lectual l’impacte del qual sigui susceptible d’afectar la presa de decisions» atès que «realitza cerques legals, redacta els fets del laude o pren notes en ocasió de les deliberacions» però que la Nota preveu “diverses balises per prevenir el risc que es delegue al secretari administratiu el poder de jutjar.”
A cassació, el tribunal suprem va confirmar la sentència d’instància, establint que només la part 6 del Code judiciaire, específicament dedicada a l’arbitratge, s’aplica als arbitratges amb seu al país. No així la resta del codi, que es refereix als procediments judicials (incloent-hi el ja esmentat article 11), ja que corresponia a les parts i als tribunals arbitrals establir les normes de procediment aplicables.
La sentència és important perquè confirma que, si bé la llei belga considera motiu d’anul·lació d’un laude la infracció de les normes processals acordades, el fet que el Code judiciaire s’apliqui correntment a la pràctica de l’arbitratge belga i els àrbitres s’hi basen amb freqüència, no per això es pot presumir una norma acordada entre les parts.
Ha de prevaldre, doncs, l’autonomia d’aquestes, plasmada a l’article 19.1 de la Llei Model de la CNUDMI, declarant que “tindran llibertat per convenir el procediment a què s’hagi d’ajustar el tribunal arbitral en les seves actuacions.”
El nostre delegat a Brussel·les, Stefan Rating, va publicar una breu ressenya en anglès d’aquesta important sentència, DISPONIBLE AQUÍ.
Stefan Rating
Advocat especialitzat en Dret de la Competència de la UE, doctor en dret i delegat del TAB a Brussel·les
