Des del TAB creiem que la qualitat de l’arbitratge, com a mètode privat de solució de controvèrsies, passa per l’excel·lència professional i arbitral i per l’especialització dels àrbitres en la matèria litigiosa. Aquesta qualitat requereix, entre altres coses, garantir una retribució el més adequada i raonable possible, en funció de la controvèrsia concreta la resolució de la qual s’encomani a cada àrbitre.
Una institució independent, com és el cas del TAB, que tan sols es finança amb els arbitratges l’administració dels quals se li encomana, ha de ponderar de manera equilibrada els costos d’estructura i de personal i els ingressos en funció del volum de la seva activitat arbitral, donat que com a entitat sense ànim de lucre només ha de tendir a garantir-ne la viabilitat.
En aquest context, el TAB aplicava fins ara una proporció paritària entre els honoraris de la mateixa institució i els dels àrbitres, després de l’aplicació de la seva tarifa sobre la quantia litigiosa. No obstant això, conscients que no sempre s’ajusta al treball efectivament fet per la institució, en la seva tasca d’administrar l’arbitratge, i els àrbitres, en la seva de dirigir el procediment i resoldre la controvèrsia, des del mes de març de 2023 s’hi aplica una proporció no sempre paritària, sinó que estarà en funció de la quantia litigiosa de cada arbitratge.
Així, ara es destinarà a la retribució dels àrbitres fins al 75% de la tarifa, segons la quantia de l’arbitratge, com es pot veure al nou «Protocol de distribució de la tarifa» publicat a www.tab.es amb la confiança de que això sigui un al·licient més per atraure al TAB arbitratges de més quantia.
D’aquesta manera, s’aposta per una retribució dels àrbitres del TAB més justa, raonable i d’acord amb l’interès econòmic litigiós, ja que les funcions i potestats dels àrbitres són normalment més complexes com més gran sigui la quantia de l’arbitratge. Una prova és que la quantia és precisament el factor més habitual per acudir al procediment abreujat, menys garantista, o a l’ordinari, amb més audiències i menys limitacions, a la majoria d’institucions arbitrals. En canvi, l’administració de l’arbitratge acostuma a comportar un tipus de tasques auxiliars o de suport material i humà, que no estan tan estretament vinculades a l’import econòmic en litigi, sinó que també depenen d’altres factors.
Es tracta en definitiva d’adequar i millorar la retribució de les persones que actuïn com a àrbitre, siguin designades aquestes pel TAB o per les mateixes parts, sense incrementar els costos per a les parts, per tal de fomentar l’arbitratge.
