Va iniciar la seva carrera professional com a secretari judicial i va obtenir posteriorment plaça de jutge de primera instància. En 1960, després d’aprovar l’oposició, va començar la seva carrera notarial a Tortosa, Terrassa i, finalment, Barcelona, ciutat en la qual es va assentar amb la seva família. Era membre de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i director del Servei Jurídic del Col·legi de Notaris de Catalunya.
Al costat de Lluís Muñoz Sabaté, va ser promotor i propulsor del Tribunal Arbitral de Barcelona (1989), del qual va ser vicepresident durant més de vint anys. Els que vam tenir la sort de treballar al seu costat vam aprendre d’ell una manera de treballar des del rigor jurídic en la interpretació i l’aplicació del Dret al cas concret, en particular en matèria d’arbitratge; però, sobretot, vam aprendre d’ell el valor de la llibertat de l’ésser humà i el principi bàsic de l’autonomia de la voluntat, fonamental en dret arbitral i en el curs de la seva vida.
