El 22 de febrer passat de 2019, va tenir lloc al IX Congrés d’Institucions Arbitrals al Col·legi d’Advocats de Madrid.
Els objectius d’aquest congrés van ser dos principalment: promocionar l’arbitratge a Espanya i analitzar la pràctica de l’arbitratge institucional i en segon lloc, destacar els problemes que sosté l’arbitratge i buscar vies de solució.
La principal característica d’aquesta edició va ser el tema respecte a una competència lleial eficaç entre institucions arbitrals. Fent especial èmfasi en 4 aspectes rellevants:
- Les qüestions pel que fa al funcionament de les institucions d’arbitratge
- Les possibilitats de desenvolupament normal de l’arbitratge amb altres mecanismes d’arranjament
- Els problemes derivats de les relacions jutges àrbitres
- Consideracions respecte a una reforma de la normativa espanyola per reforçar la dimensió interna de l’arbitratge i el paper que exerceixen les institucions administradores
Per al debat d’aquestes qüestions, es van establir quatre taules rodones on van participar professionals de prestigi en els temes en qüestió. El propòsit d’aquestes quatre taules ha estat el d’aclarir l’actual panorama de l’arbitratge a Espanya després de quaranta anys de singladura, donant un impuls a les institucions més sòlides i experimentades, com a paradigma de neutralitat i reforçant la seva tasca al servei de la societat, posant a l’efecte a disposició dels ciutadans valors d’imparcialitat, professionalitat i eficàcia en la gestió de les controvèrsies amb total transparència i absència de conflictes d’interessos.
Primera taula: “Reptes de l’arbitratge institucional a Espanya”
Aquesta taula va ser moderada per Begoña Castro i es va realitzar un debat sobre les qüestions concernents a l’arbitratge institucional a Espanya.
En aquest debat es va posar en relleu que el prestigi de l’arbitratge deriva de 4 aspectes fonamentals:
- L’experiència i imparcialitat dels àrbitres de la llista
- El caràcter operatiu del seu Reglament
- La qualitat dels seus laudes
- Capacitat de les secretaries
Aquests 4 factors són els que permeten que cada vegada més empreses i advocats ofereixin l’arbitratge com a eina de solució de conflictes.
Cal destacar que es van fer nombroses referències a la necessitat de considerar la conveniència de publicitar i donar més transparència a les activitats de les institucions d’arbitratge.
Juli de Miquel, president del Tribunal Arbitral de Barcelona va proposar la creació d’una Federació d’institucions arbitrals. Amb l’objectiu de promoure l’arbitratge institucional i atorgar-li un paper eficaç en la solució de les controvèrsies.
Fotografía: Juli de Miquel, presidente del TAB
Segona taula: “Arbitratge i altres procediments d’arranjament”
Durant aquesta segona taula, es va manifestar la necessitat i utilitat de prestar atenció a les possibilitats que ofereixen l’ocupació amb caràcter complementari i de suport a l’arbitratge de certs dispositius d’arranjament de controvèrsies, incloent-hi aquells que, amb caràcter previ a la substanciació de les actuacions arbitrals, promoguin un acostament de posicions o proposta de solucions sense la necessària funció resolutòria inherent a aquestes últimes.
Tercera taula: “Relacions entre jutges i àrbitres”
En aquesta taula es van tractar temes referents a qüestions que a vegades susciten les referides relacions (formalització judicial, àmbit de la declinatòria arbitral, reenviament del laude al tribunal arbitral pel jutge de control per a la seva revisió, l’anul·lació del laude, les possibilitats de l’eventual renúncia a l’acció d’anul·lació ex ante i ex post del procediment de control i les qüestions relatives a l’execució del laude arbitral.
Quarta taula: “El que és bo per a l’arbitratge internacional és bo per a l’arbitratge intern?”
Aquesta última taula es va centrar al voltant dels avantatges i inconvenients d’una
regulació unitària comprensiva de l’arbitratge intern i de l’arbitratge internacional.
Les modalitats d’arbitratge intern i internacional no coincideixen en tots els casos. La regulació de l’arbitratge comercial internacional, compta amb una àmplia tradició en una sèrie de pràctiques universalment acceptades; des de la perspectiva espanyola, és la Cort d’Arbitratge de la Cambra de Comerç Internacional. La principal característica de la mateixa ha estat la desvinculació de l’arbitratge dels poders estatals garantit la independència de les parts enfront de la tradicional actuació de les jurisdiccions estatals.
Davant de les relacions civils de caràcter transfronterer, que es decanten per solucions de caràcter jurisdiccional, amb els consegüents problemes de delimitació de la competència judicial internacional, l’ocupació de l’arbitratge en l’àmbit mercantil ha donat com a resultat una reducció molt apreciable d’aquests problemes.
Més informació referent a aquest esdeveniment, aquí
