El Tribunal Arbitral de Barcelona ha anunciat la creació d’un procediment ràpid “Fast Track” de resolució de conflictes a conseqüència de Covid-19 en l’actual context de paràlisi judicial i de l’enorme litigiositat que generarà en el teixit econòmic i industrial la pandèmia.
És possible l’arbitratge “en línia”?
-Jo diria que no només és possible sinó necessari en l’actualitat. La globalització, la interconnexió total des d’un punt de vista telemàtic i les grans dificultats per viatjar que es produeixen avui en dia a causa de la Covid-19 i que continuaran durant molts mesos, obliguen a buscar noves fórmules per a solucionar conflictes jurídics, i és per això pel que el Tribunal Arbitral de Barcelona ha aprovat una reforma reglamentària que consagra l’arbitratge “en línia“
Pot vostè explicar en què consisteix aquesta reforma?
Es tracta d’un procediment anomenat “Fast track” orientat a resoldre amb urgència problemes que afecten les empreses de la mida que sigui, derivats del substancial canvi de circumstàncies a causa de l’extraordinària crisi que estem patint. La nova regulació estableix totes les garanties perquè les parts en conflicte que acudeixin a l’arbitratge del TAB tinguin un procediment àgil i plenament contradictori amb un àrbitre designat, sigui de mutu acord o, aleatòriament, entre la llista de prestigiosos àrbitres independents i especialistes en cada matèria que apareixen a la llista que es publica al web del Tribunal.
A què relacions contractuals afectaria?
En la situació de transcendental crisi que estem vivint, és evident que hi ha uns contractes anomenats de tracte successiu, és a dir que s’estenen en el temps, que no es poden complir, almenys temporalment, en la forma prevista quan es van celebrar, el que imposa una revisió i adaptació a les noves circumstàncies, ja que en cas contrari l’única solució és, o l’incompliment o la resolució contractual, i és evident que això no convé a cap de les parts. Per exemple, davant d’un contracte d’arrendament d’un restaurant amb una durada de 10 o 15 anys a un preu de mercat concertat en 2019, és evident que si les dues parts volen continuar la relació contractual han d’imperiosament, posar-se d’acord perquè el tracte contractual continuï, i el que pretén el TAB és que, a falta d’aquest acord, sigui un àrbitre qui decideixi de forma definitiva amb plena eficàcia i a l’empara de la llei d’arbitratge de 2003.
És necessari perquè aquest procediment “fast track” sigui aplicable el que hi hagi un acord previ?
Estem parlant, no d’un procediment arbitral al qual les parts s’hagin sotmès prèviament mitjançant una clàusula redactada en el contracte en el seu dia atorgat, sinó basat en un acord a celebrar ara per acudir a l’arbitratge per tal de resoldre el conflicte existent evitant amb això en haver d’acudir a la via judicial que no només allargarà indefinidament una solució sinó que deixés en l’interregne, mentre no es resolgui el problema, un rastre d’inseguretat jurídica i d’inquietud.
Es pot accedir a la Via Fast Track de resolució arbitral de TAB en aquest enllaç
